Ets valent, aventurer, atrevit, però has pecat de justicier, i això no t'ho perdonaré mai!
Vas canviar protocols per poder salvar més vides, vas fer saltar directors massa ben asseguts a la seva poltrona, vas arriscar la teva vida per salvar la dels altres. La teva no havia d'acabar així.
Quan vaig en bicicleta per Sant Celoni em taladren les teves paraules "ya se acostumbrarán a verme ir en bicicleta por Livingston, ya se acostumbrarán". Em taladren el cap i no puc evitar plorar mentre pedalo.
Et vaig dir un dia en broma, els Valle munteu històries i els Harder les amortitzem. Doncs encara ens havies de muntar moltes més tirolines i fer-nos volar en molts més volts al teu costat.
Mai m'hagués imaginat que em faries plorar tant. Has marxat massa d'hora. Merda!
Diumenge el teu pare va cantar aquest poema. Està destrossat, igual que els teus germans, que la Susana, que la meva mare, que tots plegats.
Adéu Sergi, vola amunt...
