Divendres vam sopar tota la colla a ca la Roser. Un sopar especial que tot és compartit, el menjar, la conya i la cançó. Vam riure molt amb la castanyera Vall·llu que ens visita cada any i vam cantar al so que ens marcava la guitarra de la March.
I enmig de la festa.....hi va haver un moment màgic: vam tenir la visita la petita Clara de 10 mesos que venia a coll del seu pare. Oooohh!! que preciosa, que maca que està, que formosa! La Clara venia a veure a sa mare que era una dels comensals de la festa.
Doncs la visita de la Clara a sa mare tenia premi, va venir per mamar una mica. Uala! com si res, com ha de ser, la mare s'estava divertint i això no està renyit amb la visita de sa filla.
La naturalitat del fet va sorprendre a algun comensal però la tranquil·litat i la convicció de la mare, va esvair cap intent de crítica.
Quan la petita en va tenir prou va marxar a coll del seu pare tot regalant-nos una rialleta preciosa. I la festa va continuar.
Tan de bo la lactància es visqués sempre amb aquesta serenitat i felicitat.
Mare de la criatura, felicitats pel teu exemple ;-)
