Sovint, a LleTeta, s'acomiaden mares del grup que s'incorporen a la feina. Això no tindria res d'excepcional sinó fos perquè aquestes dones tenen un nadó de menys d'un any (molts cops només 16 setmanes).
Les assessores de lactància fem un acompanyament en tot el procés de l'alletament: escoltem, recomanem, corregim posicions en cas de clivelles, diagnostiquem tels linguals, mastitis agudes i subagudes, ajudem a desalletar...
Però us puc assegurar que l'assessorament més dur a nivell emocional és el de la lactància i la tornada a la feina.
És molt frustrant constatar la situació de les mares d'avui dia: un carreró sense sortida. No tenen una altra opció, o treballen o es queden sense feina.
Estem en un món ple de despropòsits, un món on la hipocresia dels que manen té l'agosarament, amb l'estafa de la conciliació familiar, de passar la patata calenta a la mare que ha de prendre una decisió molts cops arriscada.
Si la societat tingués més cura dels vincles afectius i permetés que mares i nadons poguessin passar més temps junts, el futur dels homes i les dones segur que seria molt millor. D'això les mares n'estem convençudes.
Mentrestant, i fins que les lleis no estiguin a l'alçada de les necessitats bàsiques familiars, les assessores farem mans i mànigues per ajudar a aquella mare que ha pres una decisió amb molta determinació: reincorporar-se a la feina i continuar alletant.
Quan una mare et demana ajut i li cauen les llàgrimes perquè ha de tornar a treballar, no és l'alletament el que la fa estar trista, és la separació mare-fill massa prompta, massa antinatura.
Les assessores continuarem donant un cop de mà a totes les que per culpa d'aquest món de mones no teniu altre opció que deixar els vostres nadons per anar a la feina. Farem el possible per fer-vos-ho una mica més fàcil.
Aquí us deixo un vídeo que m'ha commogut, us el dedico a totes vosaltres.
Un petonàs.
