En ocasions, a les reunions amb professionals i trobades amb altres col·lectius, tinc la percepció que no està entesa la, per dir-ho d'alguna manera, funció del pare de la família, del marit, del company de la dona.
Es comenta que l'home, amb el tema de l'alletament, és el que posa els pals a les rodes, que no ajuda a la dona, que més aviat l'anima a deixar-ho... Vaja, que la dona no té el seu suport.
Doncs vull trencar una llança a favor d'ells, just en la lactància, sobretot a l'inici de la maternitat i durant les primeres setmanes de l'alletament. En aquests moments tan especials he pogut comprovar en quin grau el pare de la criatura es bolca emocionalment a la seva dona.
Podria dir que és una de les mostres més boniques d'amor que he vist mai: la dona trista, desanimada, fluixa, buscant ajuda, i l'home al costat d'ella fent el que calgui perquè pugui alletar, allò que ella desitja amb tota l'ànima.
