La història es repeteix

No sé quan deixarem de sentir aquestes històries tan patètiques i que comporten tanta tristesa. A més, ets sents impotent perquè són taaaaaaan evitables.

Dijous passat tota la família vam anar a veure la Pili i el Jordi perquè feia 20 dies va néixer la seva petita Sònia. El Xavi ja m'havia avançat: cessàrea i bibe. La veritat, em feia una mica de mandra anar-hi perquè el quadre no podia ser més frustant. Quan la Pili estava esperant li vaig oferir el meu ajut per si algun dia necessitava un cop de mà amb el pit. Després ha tingut problemes, ho ha deixat molt acontracor i amb molta tristesa........... ????????..... PERQUÈ NO EM VA TRUCAR???????

És prudent que jo ara la vagi a visitar? La primera pregunta que li hauria de fer és: perquè no em vas trucar? si no volies deixar-ho perquè no vas venir? si jo t'hagués ajudat ara estaries disfrutant de la teva lactància. Però no ho faré. Hi aniré i no li diré res de tot això, només faltaria.

Doncs arribem i ella m'explica que tot li ha anat del revés, que el curs de preparació el van fer amb la llevadora de turno (que és més ensopida que una figa), que durant el curs va venir un psicòleg a parlar dels tipus de vincle afetiu (quin pal!!!!). El part va ser per cessàrea (amb tots els símptomes d'innecessària), li van treure la filla i li van ensenyar de lluny com si fos una barra de pa ben embolicadeta i li van donar al pare que el van fer desaparèixer durant un parell de valuosíssimes horetes, amb el pit no la va ajudar ningú i amb el mal que li feia al cap de 3 dies la van convidar a prendre una fantàstica pastilleta que ho resolia tot: eliminava mal i llet. I després d'uns quans dies plorant... s'ha acabat la història.

Doncs després de passar per tot això, sabeu què em va dir aquesta mare amputada, maltractada i menyspreada? Em va dir molt trista:

Tinc la sensació d'haver fallat a la meva filla.

Jo només li vaig poder dir: tu has fallat a la teva filla? Aquí tothom t'ha fallat a tu!

el què us deia...... algun dia deixarem de sentir aquestes històries tan frustrants, tristes i evitables?

Segon berenar de la temporada.

Avui hem fet el segon berenar de la temporada, una bona manera d'endolcir les trobades de Lleteta. Era tot boníssim, no sé com s'ho fan les mares, jo quan els tenia tan petits amb prou feines em feia uns macarrons. Doncs això, el sàcher i la coca de xocolata, deliciosos!
Aquest semestre la colla té molt bona sintonia, són gairebé una desena, i fins i tot quan jo he estat de viatge el grup ha anat sol. Normalment sóc jo, l'assessora que aglutino i acompanyo el grup, aquest cop no fa falta, les noies s'organitzen i quan arribo ja està tot muntat. Es tracta d'això, un grup de lactància és un grup d'ajuda mútua. L'assessora dóna informació verídica i actualitzada i ajuda en casos de necessitat però l'experiència d'altres mares és el que molts cops t'ajuda a tirar endavant i a prendre les teves pròpies decisions.

Avui han vingut per primer cop la Maria Mercè i la Rosa. La Maria Mercè té una nena d'un mes i se la veu segura i amb preguntes molt interessants, des del primer moment he notat que s'ha trobat molt a gust entre les altres, benvinguda!. La Rosa té un nen preciós de 5 dies, la criatura sembla que només vol treballar de nit i la mare, és clar, està molt defallida, els ulls li ploraven cada cop que m'explicava què li passava. És una nova mare que necessita molts mimos, i molt descans durant el dia perquè la seva nit és feixuga. Ho està fent molt bé, espero que entre tots, família, Lleteta i els serveis de pediatria la sapiguem acompanyar correctament. Per cert, el pediatre diu que no, però, el tel d'aquest nen és curt, està entre grau 1 i 2. Rosa, esperem que tornis i que et poguem continuar ajudant.

Una bona notícia, la Bet ens ha explicat que s'ha fet donant de llet materna. Us recordo a totes que per ser donant de llet materna només cal estar alletant, consulteu el  Banc de sang i teixits. Moltes Felicitats Bet, TU DÓNES VIDA!

Bé noies i nois, fins dimecres que ve