Anàlisi

L'anterior entrada és un relat. Aquesta entrada és l'anàlisi del concepte Felicitat de l'anterior entrada.

Analitzem com, el fet de portar el nen a coll, mare i fill són feliços:

• el nen veu, sent i nota la seva mare tota l'estona, no es neguiteja si ella fa encàrrecs
• la mare està segura que el nen no té fred
• puja sense dificultat les 12 escales de l'entrada del mercat municipal
• pot tocar el seu fill i fer-li petons les vegades que vulgui (el té a mà)
• li diu cosetes a cau d'orella
• entra al forn i supera cadires, taules i gent sense dificultat i s'asseu a una taula de difícil accés
• li dóna el pit quan el nen sembla que ho vulgui
• el nen no plora en cap moment
• la mare somriu molts cops
• es fan molts petons perquè estan molt aprop un de l'altre

Oi que no calia fer aquesta relació de les conseqüències positives de portar el nen penjat? Oi que llegint el relat queden clars els avantatges de tenir els fills aprop?
Doncs avui dia encara que sembli mentida, s'han d'analitzar els fets, mirar els pros i contres i buscar 3 peus al gat per acceptar o no que una cosa tan evident, innata i instintiva, com portar els nens a coll, es consideri un acte correcte.

Pffffrrrrrr....se m'escapa el riure...pfffrrrrrrr,  quan sento aquesta gent que els costa apropar-se als seus fills per por que no s'acostumin massa a ser estimats.

VISCA ELS MIMOS I ELS PETONS!!!!

Felicitat

Una mare va pel carrer amb un nen penjat davant del seu cos amb un fulard. Mentres fa encàrrecs, va parlant amb ell i li va tocant els peuets, el nen se la mira, la mare somriu. Arriben a l'escalinata (12 graons sense rampa) del mercat municipal de Sant Celoni, la mare puja els graons sense dificultat. Mentres compra una mica de peix el nen s'adorm amb les galtones tocant la pell de la mare, aquesta escalforeta el reconforta i a la mare li agrada. Surt del mercat i una ventada li arriba d'una revolada, la mare es corda la jaqueta per sobre del nen no fos cas que es despertés, tots dos calentets a dins la mateixa jaqueta.. quin gran invent! Es mira el rellotge, si, és l'hora que ha quedat amb la seva millor amiga, tenen 20 minuts per fer un cafè abans que hagi de tornar a la feina, han quedat a l'Anfruns de la plaça. Mentres baixa pel carrer major la mare li fa un petonet al cap del nen i li frega l'esquena petita, està ben adormit. Entra al forn, és ple, només queda una tauleta a la cantonada i els altres clients s'han d'aixecar perquè pugui passar. Es descorda la jaqueta i el nen fa un badall obre un ull, veu la seva mare i somriu, ella també i li fa un petó. Arriba l'amiga i comencen a xerrar, el nen juga amb els tovallons de paper, mentres elles no perden el fil de la seva conversa. Els serveixen un cafetó. El nen sembla que també vol prendre alguna cosa. La mare se'l posa al pit, ell content i elles continuen xerrant. Buf! ja han passat els 20 minuts de rigor, l'amiga ha de tornar a la feina. Adéu, ens veiem divendres! Mare i fill es queden una mica més perquè la criatura encara no ha acabat la seva consumició. Ella demana el diari als nois de la taula del costat i aprofita per fer-hi un cop d'ull. Quan el nen acaba de mamar la mare continua llegint una estona més. Després s'aixeca es penja el nen, es posa la jaqueta i fa la cursa d'obstacles fins arribar a la porta. 'Nem cap a casa, ja ho hem fet tot. Li torna a fer un petó i marxen caminant carrer avall tot tocant-li els peuets.

(els avantatges del fulard)

BON NADAL!

Bressolar o no bressolar

L'altra dia la Mireia em preguntava què en pensava de les tècniques d'ensinistrament per fer adormir als nens (ella no ho va dir exactament amb aquestes paraules, això és collita pròpia). Li vaig recomanar que llegís el llibre de la Rosa Jové Dormir sin lágrimas per tal de tenir més informació sobre el procés evolutiu del son, i que després fes el que i li semblés més correcte. El que si que li vaig dir és que jo mai seguiria una tècnica d'aquest estil amb els meus fills. Ara us explico perquè:

Aquí teniu la Cèlia començant a plorar, què farieu?

Aquí teniu la solució segons Pompeu Fabra:     cliqueu el play del vídeo

He agafat els meus fills sempre que ho han demanat o ho han necessitat, sempre han sabut que sóc al seu costat, sempre els he consolat. I quan encara els agafo a coll, tinc un sentiment que no me'l perdria per res del món.

JO NO ELS DEIXO PLORAR!!!

Que consti que si ho faig així no és perquè ho digui el Dr Gonzalez o en Pompeu Fabra, és perquè així ho va fer amb mi la meva mare i perquè jo no ho sabria fer de cap altra manera.