Calendari de LleTeta

LleTeta, grup de suport a la lactància. Tots els dimecres del calendari escolar de 2/4 de 6 a 7 de la tarda al Blauet de Sant Celoni.

Anàlisi

L'anterior entrada és un relat. Aquesta entrada és l'anàlisi del concepte Felicitat de l'anterior entrada.

Analitzem com, el fet de portar el nen a coll, mare i fill són feliços:

  • el nen veu, sent i nota la seva mare tota l'estona, no es neguiteja si ella fa encàrrecs
  • la mare està segura que el nen no té fred
  • puja sense dificultat les 12 escales de l'entrada del mercat municipal
  • pot tocar el seu fill i fer-li petons les vegades que vulgui (el té a mà)
  • li diu cosetes a cau d'orella
  • entra al forn i supera cadires, taules i gent sense dificultat i s'asseu a una taula de difícil accés
  • li dóna el pit quan el nen sembla que ho vulgui
  • el nen no plora en cap moment
  • la mare somriu molts cops
  • es fan molts petons perquè estan molt aprop un de l'altre

Oi que no calia fer aquesta relació de les conseqüències positives de portar el nen penjat? Oi que llegint el relat queden clars els avantatges de tenir els fills aprop?
Doncs avui dia encara que sembli mentida, s'han d'analitzar els fets, mirar els pros i contres i buscar 3 peus al gat per acceptar o no que una cosa tan evident, innata i instintiva, com portar els nens a coll, es consideri un acte correcte.

Pffffrrrrrr....se m'escapa el riure...pfffrrrrrrr,  quan sento aquesta gent que els costa apropar-se als seus fills per por que no s'acostumin massa a ser estimats.

VISCA ELS MIMOS I ELS PETONS!!!!

Felicitat

Una mare va pel carrer amb un nen penjat davant del seu cos amb un fulard. Mentres fa encàrrecs, va parlant amb ell i li va tocant els peuets, el nen se la mira, la mare somriu. Arriben a l'escalinata (12 graons sense rampa) del mercat municipal de Sant Celoni, la mare puja els graons sense dificultat. Mentres compra una mica de peix el nen s'adorm amb les galtones tocant la pell de la mare, aquesta escalforeta el reconforta i a la mare li agrada. Surt del mercat i una ventada li arriba d'una revolada, la mare es corda la jaqueta per sobre del nen no fos cas que es despertés, tots dos calentets a dins la mateixa jaqueta.. quin gran invent! Es mira el rellotge, si, és l'hora que ha quedat amb la seva millor amiga, tenen 20 minuts per fer un cafè abans que hagi de tornar a la feina, han quedat a l'Anfruns de la plaça. Mentres baixa pel carrer major la mare li fa un petonet al cap del nen i li frega l'esquena petita, està ben adormit. Entra al forn, és ple, només queda una tauleta a la cantonada i els altres clients s'han d'aixecar perquè pugui passar. Es descorda la jaqueta i el nen fa un badall obre un ull, veu la seva mare i somriu, ella també i li fa un petó. Arriba l'amiga i comencen a xerrar, el nen juga amb els tovallons de paper, mentres elles no perden el fil de la seva conversa. Els serveixen un cafetó. El nen sembla que també vol prendre alguna cosa. La mare se'l posa al pit, ell content i elles continuen xerrant. Buf! ja han passat els 20 minuts de rigor, l'amiga ha de tornar a la feina. Adéu, ens veiem divendres! Mare i fill es queden una mica més perquè la criatura encara no ha acabat la seva consumició. Ella demana el diari als nois de la taula del costat i aprofita per fer-hi un cop d'ull. Quan el nen acaba de mamar la mare continua llegint una estona més. Després s'aixeca es penja el nen, es posa la jaqueta i fa la cursa d'obstacles fins arribar a la porta. 'Nem cap a casa, ja ho hem fet tot. Li torna a fer un petó i marxen caminant carrer avall tot tocant-li els peuets.
(els avantatges del fulard)

BON NADAL!

Pits plens, braços buits

"Pechos llenos, brazos vacíos", així és com va acabar la ponència de la Susana Cenalmor Pecho lleno, brazos vacíos. Subida de leche tras la pèrdida perinatal, a l'últim congrés de Lactancia Materna organitzat per Fedalma que es va celebrar a Castelldefels el juny passat.
Juntament amb la Maria Àngels Claramunt (autora de La cuna vacía), van fer enmudir la sala de congressos plena de gom a gom, amb la seva exposició clara, directa i amb dades molt contrastades. Al final de la seva comunicació, la Susana va dedicar el treball al seu fill mort abans de néixer, que la va deixar con los pechos llenos i los brazos vacíos.

El cor de la Queralt va deixar de bategar a l'última setmana de gestació. La pitjor notícia per la seva mare. Tots la vam plorar, l'únic que vam poder fer és estar al costat de la mare.

Tenía tanto que darte,
tantas cosas que contarte,
tenía tanto amor
guardado para ti.
(Nena Daconte)




No podem deixar sola una mare que ha perdut el fill que no ha pogut besar, alletar, bressolar... , costa molt, però no podem fugir, no la podem deixar sola.

Bressolar o no bressolar

L'altra dia la Mireia em preguntava què en pensava de les tècniques d'ensinistrament per fer adormir als nens (ella no ho va dir exactament amb aquestes paraules, això és collita pròpia). Li vaig recomanar que llegís el llibre de la Rosa Jové Dormir sin lágrimas per tal de tenir més informació sobre el procés evolutiu del son, i que després fes el que i li semblés més correcte. El que si que li vaig dir és que jo mai seguiria una tècnica d'aquest estil amb els meus fills. Ara us explico perquè:

Aquí teniu la Cèlia començant a plorar, què farieu?




Aquí teniu la solució segons Pompeu Fabra:     cliqueu el play del vídeo

He agafat els meus fills sempre que ho han demanat o ho han necessitat, sempre han sabut que sóc al seu costat, sempre els he consolat. I quan encara els agafo a coll, tinc un sentiment que no me'l perdria per res del món.

JO NO ELS DEIXO PLORAR!!!

Que consti que si ho faig així no és perquè ho digui el Dr Gonzalez o en Pompeu Fabra, és perquè així ho va fer amb mi la meva mare i perquè jo no ho sabria fer de cap altra manera.

Els comentaris desafortunats fan mal.

La Laura ha vingut des que estava embarassada, ara la seva nena ja té 4 mesos, és una nena molt eixerida, té els ulls sempre molt oberts i riu quan li parles. Aquesta mare ha viscut una lactància molt feliç, i ho fa molt bé. Però a vegades les mares quan tenim el primer fill som molt vulnerables amb les crítiques destructives. Doncs avui li ha passat això, una veïna l'ha deixat destrossada quan li ha fet el típic comentari maleducat als nens que no són teixonets: què menuda que és!, i això que va néixer abans que la de la meva neboda!
Les mares que alleten fan una feina de formigueta amb la confiança plena al propi cos de dona. Però aquesta confiança es pot trencar per un simple despropòsit d'algú ignorant a la lactància i ignorant a la ferida que està causant a aquella dona.
Avui la Laura estava molt trista, ens ho ha explicat, l'hem escoltat, n'hem parlat, l'hem animat, i hem acabat rient i evidentment maleint els energúmens que s'atreveixen a insultar sense compassió a tort i a dret.

A l'hora de marxar li he dit que s'endugués el llibre de la Maria Àngels Claramunt, Delits d'Infant. Tal i com diu el títol és una delícia de llibre que ens ajuda a superar petits entrebancs amb molta senzillesa i amb una mica d'humor.

delits



Espero que t'agradi Laura. I a totes i tots vosaltres us el recomano.


Aclariment a la introducció de l'alimentació complementària

Arrel de la consulta de la Carme referent a les contradiccions entre els diferents sectors sobre com s'ha d'introduir l'alimentació complementària, us torno a enviar el vídeo del Dr Carlos González (home recurrent on els hi hagi).




Doncs si, a vegades el bombardeig de criteris ens desorienten. Gràcies Carlos per recordar-nos que el sentit comú i l'instint maternal són unes bones guies per ser feliç.... i que això ens ho hagi de dir un doctor en pediatria!!!

Carme, jo ho tindria claríssim... i vosaltres?

Segon berenar de la temporada.

Avui hem fet el segon berenar de la temporada, una bona manera d'endolcir les trobades de Lleteta. Era tot boníssim, no sé com s'ho fan les mares, jo quan els tenia tan petits amb prou feines em feia uns macarrons. Doncs això, el sàcher i la coca de xocolata, deliciosos!
Aquest semestre la colla té molt bona sintonia, són gairebé una desena, i fins i tot quan jo he estat de viatge el grup ha anat sol. Normalment sóc jo, l'assessora que aglutino i acompanyo el grup, aquest cop no fa falta, les noies s'organitzen i quan arribo ja està tot muntat. Es tracta d'això, un grup de lactància és un grup d'ajuda mútua. L'assessora dóna informació verídica i actualitzada i ajuda en casos de necessitat però l'experiència d'altres mares és el que molts cops t'ajuda a tirar endavant i a prendre les teves pròpies decisions.

Avui han vingut per primer cop la Maria Mercè i la Rosa. La Maria Mercè té una nena d'un mes i se la veu segura i amb preguntes molt interessants, des del primer moment he notat que s'ha trobat molt a gust entre les altres, benvinguda!. La Rosa té un nen preciós de 5 dies, la criatura sembla que només vol treballar de nit i la mare, és clar, està molt defallida, els ulls li ploraven cada cop que m'explicava què li passava. És una nova mare que necessita molts mimos, i molt descans durant el dia perquè la seva nit és feixuga. Ho està fent molt bé, espero que entre tots, família, Lleteta i els serveis de pediatria la sapiguem acompanyar correctament. Per cert, el pediatre diu que no, però, el tel d'aquest nen és curt, està entre grau 1 i 2. Rosa, esperem que tornis i que et poguem continuar ajudant.

Una bona notícia, la Bet ens ha explicat que s'ha fet donant de llet materna. Us recordo a totes que per ser donant de llet materna només cal estar alletant, consulteu el  Banc de sang i teixits. Moltes Felicitats Bet, TU DÓNES VIDA!

Bé noies i nois, fins dimecres que ve