La Laura ha vingut des que estava embarassada, ara la seva nena ja té 4 mesos, és una nena molt eixerida, té els ulls sempre molt oberts i riu quan li parles. Aquesta mare ha viscut una lactància molt feliç, i ho fa molt bé. Però a vegades les mares quan tenim el primer fill som molt vulnerables amb les crítiques destructives. Doncs avui li ha passat això, una veïna l'ha deixat destrossada quan li ha fet el típic comentari maleducat als nens que no són teixonets: què menuda que és!, i això que va néixer abans que la de la meva neboda!
Les mares que alleten fan una feina de formigueta amb la confiança plena al propi cos de dona. Però aquesta confiança es pot trencar per un simple despropòsit d'algú ignorant a la lactància i ignorant a la ferida que està causant a aquella dona.
Avui la Laura estava molt trista, ens ho ha explicat, l'hem escoltat, n'hem parlat, l'hem animat, i hem acabat rient i evidentment maleint els energúmens que s'atreveixen a insultar sense compassió a tort i a dret.
A l'hora de marxar li he dit que s'endugués el llibre de la Maria Àngels Claramunt, Delits d'Infant. Tal i com diu el títol és una delícia de llibre que ens ajuda a superar petits entrebancs amb molta senzillesa i amb una mica d'humor.
Espero que t'agradi Laura. I a totes i tots vosaltres us el recomano.
Jo també recomano moltíssim aquest llibre. És tant i tant bonic!! Dolçament, arrencant-te somriures, et ressol dubtes i neguits i et fa passar molt bona estona. I es llegeix tant fàcilment!! L’Anna me’l va recomanar i des de llavors que s’ha convertit en el meu regal preferit per a amics que han de ser o ja són pares!
ResponEliminaLa Maria Àngels Claramunt és una gran dona i molt bona escriptora. M'agraden les seves poesies, els seus contes, pròlegs i col.laboracions. El seu llibre La cuna vacía és de gran ajut en pèrdues de fills en fase peri i postnatal.
ResponEliminaEn prenc nota!
ResponEliminaAnna, l'enhorabona per la posada en marxa del blog. Serà un bon lloc de trobada.
Jo també el vaig llegir en el seu moment i em va agradar molt i em va animar a seguir amb la tasca que estava fent d'alletar la meva petita; ara ella té 27 mesos i segueix prenent pit com a suplement a les nits i pel matí quan es lleva.
ResponEliminaGràcies Anna per aquest blog! el farem crèixer entre tots per tal que sigui un bon referent per totes les mares que volem alletar els nostres fills.
ResponEliminaJo volia dir-vos que el Delits d'infant és un llibre que tinc a la tauleta de nit i molt sovint la meva filla de 5 cincs (que dorm amb mi i que per molts anys!!!) me'l demana.
Li agrada molt la del dibuix de la pancarta de la nena al bressol amb un pit. Quan el veu diu "vull mamam!! vull mamam!!!" i jo li explico que és el que feia ella. No volia ni xumet ni biberó,només pit (o mamam!!)
També riu molt amb el que descriu tot el patiment de la mare amb tot el que fa el fill, i acaba dient si està malalt.
Gran llibre per les mares i gran llibre pels fills!
Un petó a totes, tots i als vostres fills i filles
Són poemes per grans i petits alhora. Els petits es queden amb la part innocent del missatge. I els grans captem el missatge subtilment reivindicatiu, però que ella el plasma amb tota serenitat.
ResponEliminaAl grup és un recurs molt terapèutic. Quan una mare ve desbordada al grup perquè n'està fins el capdemunt dels comentaris de veïnes, cunyades, sogres i altres animals, sempre els dic que se l'enduguin.
Un cop, en un congrés, li vaig dir a la Maria Àngels que feia servir el seu llibre de teràpia i m'ho va agrair, es va sorprendre però alhora li va agradar molt.
Laura t'entenc. A mi aquest tema em posa l'estomac de cap per avall! Em dic Silvia i tinc una nena de 14 mesos, la Jana. La Jana ha heredat la meva constitució, alta però primeta, al principi tot eren comentaris de què la meva llet no li alimentava i q havia de deixar el pit i donar-li biberó i ara que ja no pren llet els comentaris són del tipus: "però ja li doneu de menjar?" o "va ser prematura?", etc, etc. Segons el dia m'entren ganes de fer un crit i dir-li 4 coses a la gent, però la realitat és que hi ha gent q sempre han de dir alguna cosa: si ets gordo, si ets prim, si ets alt o baixet, o molt blanc o molt morat!! Jo sé que la meva nena está ben alimentada i sana i a més és un nervi que no para quieta!! jejejee!
ResponEliminaL'únic que em sap greu de tot aquest tema és que quan la Jana sigui més gran haurà d'escoltar aquestes burrades de la gent i li poden fer molt de mal, com em feien a mi de petita. Per sort la meva mare sempre em deia que no fes cas de la gent, que ella era igual i que ja tindria temps per davant d'engreixar! Ara em tocarà repetir les paraules a mi!
En resum, si un nen está sá és l'únic que ha d'importar! Si desprès està més gordo o menys o més alt o no, es constitució, no som tots iguals per sort, si no quin avorriment, no?
Desig pel 2012: més tolerància al món!
I la meva enhorabona a l'Anna pel blog!
Tu ho has dit Sílvia, qué avorrit seria el món si tots fossim iguals. Doncs si noia, et tocarà dir-li a ta filla el que et va dir a tu ta mare que per cert..... veig que va funcionar perquè ho tens claríssim.
ResponEliminaBon Nadal a tothom!
Li he comprat el llibre a la meva filla i quin tresor més bonic!!!. M´ha agradat moltíssim i estic ben segura que avui la petita gaudirà en obrir-lo i veure els dibuixos...sentir els poemes. És un llibre com molt bé diu l´Elisenda per tenir-lo en la tauleta de nit i llegir-lo una estona cada dia.
ResponEliminaGràcies Anna, m´encanta i m´agrada més el poder compartir-lo amb ella, ja teniem algun llibre de la Lliga amb fotos de nens ben grandets prenent teti i a la petita li agradava molt acaronar-lo, amb aquest estic ben segura gaudirem molt.
i què me'n dieu dels dibuixos de l'Ermengol? m'encanten! El del llit de baranes amb la pancarta: genial! podria ser el logo internacional de la teta
ResponElimina