El plus que tenim

Sovint, a LleTeta, s'acomiaden mares del grup que s'incorporen a la feina. Això no tindria res d'excepcional sinó fos perquè aquestes dones tenen un nadó de menys d'un any (molts cops només 16 setmanes).

Les assessores de lactància fem un acompanyament en tot el procés de l'alletament: escoltem, recomanem, corregim posicions en cas de clivelles, diagnostiquem tels linguals, mastitis agudes i subagudes, ajudem a desalletar...

Però us puc assegurar que l'assessorament més dur a nivell emocional és el de la lactància i la tornada a la feina.

És molt frustrant constatar la situació de les mares d'avui dia: un carreró sense sortida. No tenen una altra opció, o treballen o es queden sense feina.

Estem en un món ple de despropòsits, un món on la hipocresia dels que manen té l'agosarament, amb l'estafa de la conciliació familiar, de passar la patata calenta a la mare que ha de prendre una decisió molts cops arriscada.

Si la societat tingués més cura dels vincles afectius i permetés que mares i nadons poguessin passar més temps junts, el futur dels homes i les dones segur que seria molt millor. D'això les mares n'estem convençudes.

Mentrestant, i fins que les lleis no estiguin a l'alçada de les necessitats bàsiques familiars, les assessores farem mans i mànigues per ajudar a aquella mare que ha pres una decisió amb molta determinació: reincorporar-se a la feina  i continuar alletant.

Quan una mare et demana ajut i li cauen les llàgrimes perquè ha de tornar a treballar, no és l'alletament el que la fa estar trista, és la separació mare-fill massa prompta, massa antinatura.

Les assessores continuarem donant un cop de mà a totes les que per culpa d'aquest món de mones no teniu altre opció que deixar els vostres nadons per anar a la feina. Farem el possible per fer-vos-ho una mica més fàcil.

Aquí us deixo un vídeo que m'ha commogut, us el dedico a totes vosaltres.

      


Un petonàs.

La història es repeteix

No sé quan deixarem de sentir aquestes històries tan patètiques i que comporten tanta tristesa. A més, ets sents impotent perquè són taaaaaaan evitables.

Dijous passat tota la família vam anar a veure la Pili i el Jordi perquè feia 20 dies va néixer la seva petita Sònia. El Xavi ja m'havia avançat: cessàrea i bibe. La veritat, em feia una mica de mandra anar-hi perquè el quadre no podia ser més frustant. Quan la Pili estava esperant li vaig oferir el meu ajut per si algun dia necessitava un cop de mà amb el pit. Després ha tingut problemes, ho ha deixat molt acontracor i amb molta tristesa........... ????????..... PERQUÈ NO EM VA TRUCAR???????

És prudent que jo ara la vagi a visitar? La primera pregunta que li hauria de fer és: perquè no em vas trucar? si no volies deixar-ho perquè no vas venir? si jo t'hagués ajudat ara estaries disfrutant de la teva lactància. Però no ho faré. Hi aniré i no li diré res de tot això, només faltaria.

Doncs arribem i ella m'explica que tot li ha anat del revés, que el curs de preparació el van fer amb la llevadora de turno (que és més ensopida que una figa), que durant el curs va venir un psicòleg a parlar dels tipus de vincle afetiu (quin pal!!!!). El part va ser per cessàrea (amb tots els símptomes d'innecessària), li van treure la filla i li van ensenyar de lluny com si fos una barra de pa ben embolicadeta i li van donar al pare que el van fer desaparèixer durant un parell de valuosíssimes horetes, amb el pit no la va ajudar ningú i amb el mal que li feia al cap de 3 dies la van convidar a prendre una fantàstica pastilleta que ho resolia tot: eliminava mal i llet. I després d'uns quans dies plorant... s'ha acabat la història.

Doncs després de passar per tot això, sabeu què em va dir aquesta mare amputada, maltractada i menyspreada? Em va dir molt trista:

Tinc la sensació d'haver fallat a la meva filla.

Jo només li vaig poder dir: tu has fallat a la teva filla? Aquí tothom t'ha fallat a tu!

el què us deia...... algun dia deixarem de sentir aquestes històries tan frustrants, tristes i evitables?

Els comentaris desafortunats fan mal.

La Laura ha vingut des que estava embarassada, ara la seva nena ja té 4 mesos, és una nena molt eixerida, té els ulls sempre molt oberts i riu quan li parles. Aquesta mare ha viscut una lactància molt feliç, i ho fa molt bé. Però a vegades les mares quan tenim el primer fill som molt vulnerables amb les crítiques destructives. Doncs avui li ha passat això, una veïna l'ha deixat destrossada quan li ha fet el típic comentari maleducat als nens que no són teixonets: què menuda que és!, i això que va néixer abans que la de la meva neboda!

Les mares que alleten fan una feina de formigueta amb la confiança plena al propi cos de dona. Però aquesta confiança es pot trencar per un simple despropòsit d'algú ignorant a la lactància i ignorant a la ferida que està causant a aquella dona.

Avui la Laura estava molt trista, ens ho ha explicat, l'hem escoltat, n'hem parlat, l'hem animat, i hem acabat rient i evidentment maleint els energúmens que s'atreveixen a insultar sense compassió a tort i a dret.

A l'hora de marxar li he dit que s'endugués el llibre de la Maria Àngels Claramunt, Delits d'Infant. Tal i com diu el títol és una delícia de llibre que ens ajuda a superar petits entrebancs amb molta senzillesa i amb una mica d'humor.

DELITS D'INFANT

Espero que t'agradi Laura. I a totes i tots vosaltres us el recomano.

Segon berenar de la temporada.

Avui hem fet el segon berenar de la temporada, una bona manera d'endolcir les trobades de Lleteta. Era tot boníssim, no sé com s'ho fan les mares, jo quan els tenia tan petits amb prou feines em feia uns macarrons. Doncs això, el sàcher i la coca de xocolata, deliciosos!
Aquest semestre la colla té molt bona sintonia, són gairebé una desena, i fins i tot quan jo he estat de viatge el grup ha anat sol. Normalment sóc jo, l'assessora que aglutino i acompanyo el grup, aquest cop no fa falta, les noies s'organitzen i quan arribo ja està tot muntat. Es tracta d'això, un grup de lactància és un grup d'ajuda mútua. L'assessora dóna informació verídica i actualitzada i ajuda en casos de necessitat però l'experiència d'altres mares és el que molts cops t'ajuda a tirar endavant i a prendre les teves pròpies decisions.

Avui han vingut per primer cop la Maria Mercè i la Rosa. La Maria Mercè té una nena d'un mes i se la veu segura i amb preguntes molt interessants, des del primer moment he notat que s'ha trobat molt a gust entre les altres, benvinguda!. La Rosa té un nen preciós de 5 dies, la criatura sembla que només vol treballar de nit i la mare, és clar, està molt defallida, els ulls li ploraven cada cop que m'explicava què li passava. És una nova mare que necessita molts mimos, i molt descans durant el dia perquè la seva nit és feixuga. Ho està fent molt bé, espero que entre tots, família, Lleteta i els serveis de pediatria la sapiguem acompanyar correctament. Per cert, el pediatre diu que no, però, el tel d'aquest nen és curt, està entre grau 1 i 2. Rosa, esperem que tornis i que et poguem continuar ajudant.

Una bona notícia, la Bet ens ha explicat que s'ha fet donant de llet materna. Us recordo a totes que per ser donant de llet materna només cal estar alletant, consulteu el  Banc de sang i teixits. Moltes Felicitats Bet, TU DÓNES VIDA!

Bé noies i nois, fins dimecres que ve