Dijous passat tota la família vam anar a veure la Pili i el Jordi perquè feia 20 dies va néixer la seva petita Sònia. El Xavi ja m'havia avançat: cessàrea i bibe. La veritat, em feia una mica de mandra anar-hi perquè el quadre no podia ser més frustant. Quan la Pili estava esperant li vaig oferir el meu ajut per si algun dia necessitava un cop de mà amb el pit. Després ha tingut problemes, ho ha deixat molt acontracor i amb molta tristesa........... ????????..... PERQUÈ NO EM VA TRUCAR???????
És prudent que jo ara la vagi a visitar? La primera pregunta que li hauria de fer és: perquè no em vas trucar? si no volies deixar-ho perquè no vas venir? si jo t'hagués ajudat ara estaries disfrutant de la teva lactància. Però no ho faré. Hi aniré i no li diré res de tot això, només faltaria.
Doncs arribem i ella m'explica que tot li ha anat del revés, que el curs de preparació el van fer amb la llevadora de turno (que és més ensopida que una figa), que durant el curs va venir un psicòleg a parlar dels tipus de vincle afetiu (quin pal!!!!). El part va ser per cessàrea (amb tots els símptomes d'innecessària), li van treure la filla i li van ensenyar de lluny com si fos una barra de pa ben embolicadeta i li van donar al pare que el van fer desaparèixer durant un parell de valuosíssimes horetes, amb el pit no la va ajudar ningú i amb el mal que li feia al cap de 3 dies la van convidar a prendre una fantàstica pastilleta que ho resolia tot: eliminava mal i llet. I després d'uns quans dies plorant... s'ha acabat la història.
Doncs després de passar per tot això, sabeu què em va dir aquesta mare amputada, maltractada i menyspreada? Em va dir molt trista:
Tinc la sensació d'haver fallat a la meva filla.
Jo només li vaig poder dir: tu has fallat a la teva filla? Aquí tothom t'ha fallat a tu!
el què us deia...... algun dia deixarem de sentir aquestes històries tan frustrants, tristes i evitables?
Estic ben segura que aquesta mare trobarà una altra manera d´arrelar-se bé amb la seva filla, d´alliberar el seu amor, d´alleujar aquesta manca.
ResponEliminaQuan agafi confiança, es trobi millor després de la cesàrea, veurà que li queda tota la vida per fer de mare, i la seva filla sempre li donarà una segona oportunitat per tornar a començar, i com totes les mares es sentirà d´aquesta manera més d´una vegada. És el bonic de ser mare, que mai deixes d´aprendre, mai deixes de créixer com a mare i com a persona.
Abraçada gran per aquesta mare, confiança i tranquil·litat per poder escoltar la seva filla.
Jo tampoc vaig poder alletar al meu fill gran gaire temps, però al contrari d'aquesta mare, nosaltres si que vam rebre molta ajuda del nostre voltant i ens vam moure, tot i així el sentiment d'haver fallat al meu fill el vaig arrossegar molt temps. Per sort, amb el temps es va superant i es troben altres maneres de compensar-ho!!
ResponEliminaEs molt trist sentir històries com aquestes en una societat que sovint s'anomena "societat de la informació" però en la que sembla que s'ha perdut bona part de l'essència de ser mares, aquella que es transmetia de generació a generació... i que ens feia confiar una mica més en el nostre instint.
Gràcies als grups de lactància i de criança per mantenir viva aquesta part de la maternitat!!
A mi em va anar tot molt bé i desconec aquest sentiment, però ha de ser molt dur. És imperdonable q per culpa d'un mal entorn s'acabi així.
ResponEliminaQueda molta feina per fer, però se n'ha fet, en farem, i tu, Anna, n'estàs fent molta!
m'agrada això que has dit Yana, l'essència de ser mares que les feia confiar una mica més en el seu instint.
ResponEliminaEn un part tristament tothom mana menys tu. La cosa està canviant, però encara moltes clíniques privades són com hotels de luxe amb cambreres que et serveixen el menú desitjat que t'ofereixen emportarse'n el teu fill perquè descansis i que et practiquen una cessàrea perquè el part estava durant massa (????)
els parts han de tenir una durada establerta????