Calendari de LleTeta

LleTeta, grup de suport a la lactància. Tots els dimecres del calendari escolar de 2/4 de 6 a 7 de la tarda al Blauet de Sant Celoni.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cessàrea. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cessàrea. Mostrar tots els missatges

Violència de gènere

Fa uns dies es va celebrar el dia mundial contra la violència de gènere.

Poso la mà al foc que cada dia es practica violència obstètrica a alguna dona en bona part dels hospitals de Catalunya.

Us passo un vídeo de l'associació Donallum que denuncia la violència patida per les dones en el moment del part.



Si pregunteu al Sr Google-youtube per violència obstètrica us quedareu garratibades.

I ara ens hauríem de preguntar si és normal que avui dia una dona rera l'altra pateixi aquesta violència sense que ningú hi posi solució.

                                      PROU VIOLÈNCIA OBSTÈTRICA!!!


per llegir-ne més: http://iboneolza.wordpress.com/2013/04/15/las-secuelas-de-la-violencia-obstetrica/


La història es repeteix

No sé quan deixarem de sentir aquestes històries tan patètiques i que comporten tanta tristesa. A més, ets sents impotent perquè són taaaaaaan evitables.

Dijous passat tota la família vam anar a veure la Pili i el Jordi perquè feia 20 dies va néixer la seva petita Sònia. El Xavi ja m'havia avançat: cessàrea i bibe. La veritat, em feia una mica de mandra anar-hi perquè el quadre no podia ser més frustant. Quan la Pili estava esperant li vaig oferir el meu ajut per si algun dia necessitava un cop de mà amb el pit. Després ha tingut problemes, ho ha deixat molt acontracor i amb molta tristesa........... ????????..... PERQUÈ NO EM VA TRUCAR???????

És prudent que jo ara la vagi a visitar? La primera pregunta que li hauria de fer és: perquè no em vas trucar? si no volies deixar-ho perquè no vas venir? si jo t'hagués ajudat ara estaries disfrutant de la teva lactància. Però no ho faré. Hi aniré i no li diré res de tot això, només faltaria.

Doncs arribem i ella m'explica que tot li ha anat del revés, que el curs de preparació el van fer amb la llevadora de turno (que és més ensopida que una figa), que durant el curs va venir un psicòleg a parlar dels tipus de vincle afetiu (quin pal!!!!). El part va ser per cessàrea (amb tots els símptomes d'innecessària), li van treure la filla i li van ensenyar de lluny com si fos una barra de pa ben embolicadeta i li van donar al pare que el van fer desaparèixer durant un parell de valuosíssimes horetes, amb el pit no la va ajudar ningú i amb el mal que li feia al cap de 3 dies la van convidar a prendre una fantàstica pastilleta que ho resolia tot: eliminava mal i llet. I després d'uns quans dies plorant... s'ha acabat la història.

Doncs després de passar per tot això, sabeu què em va dir aquesta mare amputada, maltractada i menyspreada? Em va dir molt trista:

Tinc la sensació d'haver fallat a la meva filla.

Jo només li vaig poder dir: tu has fallat a la teva filla? Aquí tothom t'ha fallat a tu!

el què us deia...... algun dia deixarem de sentir aquestes històries tan frustrants, tristes i evitables?