Lectures positives

Per fi he pogut començar el llibre de la Rosa Jové  La crianza feliz.

La Rosa emana positivisme, sentit comú, bon humor i sobretot rigor professional a tot el que diu. Les que la coneixem sempre gaudim de les seves aportacions, xerrades i ponències.

Ja havia llegit el seu llibre més tècnic sobre el procés evolutiu del son Dormir sin lágrimas en la que feia justícia a les tècniques aberrants que s'havien instaurat per ensinistrar els nens per tal que deixessin dormir tranquils als seus pares. Posava els punts sobre les Is a tots els arguments infundats i populars.

També havia llegit el sensible i delicat llibre La cuna vacía on hi fa una col·laboració de la seva experiència professional sobre el dol perinatal. D'aquest últim ja en vaig parlar en el post Pits plens braços buits, i segur que en tornaré a parlar perquè és un llibre fet amb molta estima per l'acompanyament en la mort d'un fill que no ha pogut néixer.

Bé doncs, estic disfrutant molt de l'esperat La crianza feliz. En aquest llibre, l'autora es deixa anar i parla de la criança sense embuts, de ser feliços, d'eliminar prejudicis, de seguir l'instint i el sentit comú, i tot amb aquest sentit de l'humor que ella transmet. Per fer-vos una idea us transcric un paràgraf on parla de les tècniques de resposta quan algú criticava la lactància prolongada del seu fill:

• amb 1 any responia: Es que la OMS i la UNICEF dicen que se debería amamantar en exclusiva hasta los 6 meses, y luego hasta mínimo 1 año o los 2 años
• amb 1 any i mig: Es que mi religión me prohibe destetar. Y cual es tu religión? Filioegoista practicante.
• amb 2 anys i mig: Perquè és el que més m'agrada.

Xapeau Rosa!!

Al principi dónes arguments, després t'inventes una teoria per despistar el personal, i al final dius directament que ho fas perquè et surt dels nassos!

Potser totes plegades hauríem de ser capaces de dir directament sempre la 3a opció?

Gràcies Rosa per aquest regal de llibre

                                                                 Doncs us deixo, que vull continuar llegint.......

P.D.: La Carola m'acaba d'enviar aquesta entrevista de la Rosa Jové parlant del seu llibre, he pensat que us pot interessar. Gràcies Carola

Watch live streaming video from tucomadre at livestream.com

Pits plens, braços buits

"Pechos llenos, brazos vacíos", així és com va acabar la ponència de la Susana Cenalmor Pecho lleno, brazos vacíos. Subida de leche tras la pèrdida perinatal, a l'últim congrés de Lactancia Materna organitzat per Fedalma que es va celebrar a Castelldefels el juny passat.
Juntament amb la Maria Àngels Claramunt (autora de La cuna vacía), van fer enmudir la sala de congressos plena de gom a gom, amb la seva exposició clara, directa i amb dades molt contrastades. Al final de la seva comunicació, la Susana va dedicar el treball al seu fill mort abans de néixer, que la va deixar con los pechos llenos i los brazos vacíos.

El cor de la Queralt va deixar de bategar a l'última setmana de gestació. La pitjor notícia per la seva mare. Tots la vam plorar, l'únic que vam poder fer és estar al costat de la mare.

Tenía tanto que darte,

tantas cosas que contarte,

tenía tanto amor

guardado para ti.
(Nena Daconte)

No podem deixar sola una mare que ha perdut el fill que no ha pogut besar, alletar, bressolar... , costa molt, però no podem fugir, no la podem deixar sola.

Bressolar o no bressolar

L'altra dia la Mireia em preguntava què en pensava de les tècniques d'ensinistrament per fer adormir als nens (ella no ho va dir exactament amb aquestes paraules, això és collita pròpia). Li vaig recomanar que llegís el llibre de la Rosa Jové Dormir sin lágrimas per tal de tenir més informació sobre el procés evolutiu del son, i que després fes el que i li semblés més correcte. El que si que li vaig dir és que jo mai seguiria una tècnica d'aquest estil amb els meus fills. Ara us explico perquè:

Aquí teniu la Cèlia començant a plorar, què farieu?

Aquí teniu la solució segons Pompeu Fabra:     cliqueu el play del vídeo

He agafat els meus fills sempre que ho han demanat o ho han necessitat, sempre han sabut que sóc al seu costat, sempre els he consolat. I quan encara els agafo a coll, tinc un sentiment que no me'l perdria per res del món.

JO NO ELS DEIXO PLORAR!!!

Que consti que si ho faig així no és perquè ho digui el Dr Gonzalez o en Pompeu Fabra, és perquè així ho va fer amb mi la meva mare i perquè jo no ho sabria fer de cap altra manera.

Els comentaris desafortunats fan mal.

La Laura ha vingut des que estava embarassada, ara la seva nena ja té 4 mesos, és una nena molt eixerida, té els ulls sempre molt oberts i riu quan li parles. Aquesta mare ha viscut una lactància molt feliç, i ho fa molt bé. Però a vegades les mares quan tenim el primer fill som molt vulnerables amb les crítiques destructives. Doncs avui li ha passat això, una veïna l'ha deixat destrossada quan li ha fet el típic comentari maleducat als nens que no són teixonets: què menuda que és!, i això que va néixer abans que la de la meva neboda!

Les mares que alleten fan una feina de formigueta amb la confiança plena al propi cos de dona. Però aquesta confiança es pot trencar per un simple despropòsit d'algú ignorant a la lactància i ignorant a la ferida que està causant a aquella dona.

Avui la Laura estava molt trista, ens ho ha explicat, l'hem escoltat, n'hem parlat, l'hem animat, i hem acabat rient i evidentment maleint els energúmens que s'atreveixen a insultar sense compassió a tort i a dret.

A l'hora de marxar li he dit que s'endugués el llibre de la Maria Àngels Claramunt, Delits d'Infant. Tal i com diu el títol és una delícia de llibre que ens ajuda a superar petits entrebancs amb molta senzillesa i amb una mica d'humor.

DELITS D'INFANT

Espero que t'agradi Laura. I a totes i tots vosaltres us el recomano.