"Pechos llenos, brazos vacíos", així és com va acabar la ponència de la Susana Cenalmor Pecho lleno, brazos vacíos. Subida de leche tras la pèrdida perinatal, a l'últim congrés de Lactancia Materna organitzat per Fedalma que es va celebrar a Castelldefels el juny passat.
Juntament amb la Maria Àngels Claramunt (autora de La cuna vacía), van fer enmudir la sala de congressos plena de gom a gom, amb la seva exposició clara, directa i amb dades molt contrastades. Al final de la seva comunicació, la Susana va dedicar el treball al seu fill mort abans de néixer, que la va deixar con los pechos llenos i los brazos vacíos.
Juntament amb la Maria Àngels Claramunt (autora de La cuna vacía), van fer enmudir la sala de congressos plena de gom a gom, amb la seva exposició clara, directa i amb dades molt contrastades. Al final de la seva comunicació, la Susana va dedicar el treball al seu fill mort abans de néixer, que la va deixar con los pechos llenos i los brazos vacíos.
El cor de la Queralt va deixar de bategar a l'última setmana de gestació. La pitjor notícia per la seva mare. Tots la vam plorar, l'únic que vam poder fer és estar al costat de la mare.
Tenía tanto que darte,
tantas cosas que contarte,
tenía tanto amor
guardado para ti.
(Nena Daconte)
(Nena Daconte)
No podem deixar sola una mare que ha perdut el fill que no ha pogut besar, alletar, bressolar... , costa molt, però no podem fugir, no la podem deixar sola.
Un record també per a la Lena, la meva filla gran, que va morir al 6è dia de nèixer, després d'un part molt prematur i a la qual vaig alletar amb la poca llet que tenia als meus pits. No oblidarem mai el seu nom.
ResponEliminaÉs clar que no heu d'oblidar mai la Lena. L'amor i la tendresa que li vas donar durant l'embaràs i durant aquells sis dies perduran per sempre.
ResponEliminaCom la Laura, jo també vull recordar aqui al meu fill en Miquel, que va morir una setmana abans de sortir de comptes.
ResponEliminaEstàs molt present tots els dies de la nostra vida i m´has ensenyat tantíssim i fet el gran regal de poder mirar la vida d´una altra manera, sent molt més solidària que abans, molt més conscient de mi mateixa, de les meves emocions.
T´estic molt agraïda pel temps que vaig poder compartir amb tu i per tota l´empremta que m´has deixat.
Abraçada molt forta a totes les mares que com jo heu passat per aquesta experiència.
Un peto molt gros per a totes les mares que han perdut un fill o filla avans o despres de neixer.No deixem de estar al seu costat. En el cel brillan un munt d'estrelles una d'elles es las nostre Queralt, Miquel, Lena,Helena, Lioba.......
ResponEliminaÉs la cinquena vegada que entro avui al blog...no sé per on començar...costa...se'm neguen els ulls de llàgrimes...emoció, tristor, alegria...tot barrejat...veure el nom de la Queralt, parlar d'ella, llegir altres mares que també han patit la mort d'un fill o filla tan desitjats, esperats, estimats...
ResponElimina39 setmanes esperan-te i de la nit al dia et vas apagar...
Avui, dos anys després de la mort de la Queralt, encara recordo segon a segon com es va aturar la meva vida...i com també, des d'aquell dia la tinc present cada segon de la meva vida.
Els meus pits eren plens a vessar...m'agrada pensar que s'hagués criat amb la millor llet del món...la de la seva mare...imagino que avui encara estaria prenent pit i ho faria fins que ella volgués!
Aleshores penso en totes les mares que amb excuses: la meva llet no és bona, la cesàrea em va impedir donar el pit, no tinc llet...decideixen deliberadament no alletar els seus nadons. La natura em va demostrar que el cos d'una femella mamífer està preparat per alletar, tinguis o no el teu fill o filla als braços.
Queralt, pits plens, braços buits. Però el cor ple de 39 setmanes dels teus records, de la teva companyia i del desig de no separar-nos mai més el dia que poguem retrobar-nos...
Gràcies per la vostra confiança i per compartir el vostre dol amb nosaltres. És molt valent per part vostre publicar aquests sentiments tan emotius. Aquests relats ens fan créixer a tots.
ResponEliminaUna abraçada.
I tant Anna, quanta raó tens, és molt valent publicar i expressar tots aquests sentiments. M'he emocionat molt en llegir-los. Una abraçada i molt suport per totes.
ResponEliminaSense paraules.
ResponEliminaUna abraçada a totes.
gràcies a tu Bianca pel teu suport.
ResponElimina