Analitzem com, el fet de portar el nen a coll, mare i fill són feliços:
- el nen veu, sent i nota la seva mare tota l'estona, no es neguiteja si ella fa encàrrecs
- la mare està segura que el nen no té fred
- puja sense dificultat les 12 escales de l'entrada del mercat municipal
- pot tocar el seu fill i fer-li petons les vegades que vulgui (el té a mà)
- li diu cosetes a cau d'orella
- entra al forn i supera cadires, taules i gent sense dificultat i s'asseu a una taula de difícil accés
- li dóna el pit quan el nen sembla que ho vulgui
- el nen no plora en cap moment
- la mare somriu molts cops
- es fan molts petons perquè estan molt aprop un de l'altre
Oi que no calia fer aquesta relació de les conseqüències positives de portar el nen penjat? Oi que llegint el relat queden clars els avantatges de tenir els fills aprop?
Doncs avui dia encara que sembli mentida, s'han d'analitzar els fets, mirar els pros i contres i buscar 3 peus al gat per acceptar o no que una cosa tan evident, innata i instintiva, com portar els nens a coll, es consideri un acte correcte.
Pffffrrrrrr....se m'escapa el riure...pfffrrrrrrr, quan sento aquesta gent que els costa apropar-se als seus fills per por que no s'acostumin massa a ser estimats.
VISCA ELS MIMOS I ELS PETONS!!!!