Tens dubtes? aquí te'ls resolen tots ;-)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris humor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris humor. Mostrar tots els missatges
Petites coses, grans moments
Ahir a la tarda vam ser sis mares a LleTeta. Un dia amb poca assistència, però molta tendresa.
La Noèlia va fer una coca i ens va convidar a berenar, el dilluns comença a treballar i potser ja no podrà venir més a les trobades de LleTeta. El seu fill té 8 mesos i comentava el què sent quan el seu fill ja no la reclama tant, i que potser no plorarà quan ella sigui a la feina. Deia: és com un buit....
L'Anna va venir de la Roca per conèixe'm. Divendres passat vam estar més d'una hora parlant per telèfon, ella estava vivint un moment angoixant de molts plors i poc pes (deien) del seu petit. Ahir va entrar a l'aula dient: busco l'Anna. Que una mare que ha parit fa 20 dies, agafi el cotxe, carregui criatura, i es desplaci 20km plovent i i mig nevant per venir a Lleteta per donar-te les gràcies.... et quedes sense paraules.
La Giovanna també s'incorpora a la feina. La seva maduresa com a mare de 2 fills ha encomanat molta serenor a altres mares que han vingut al grup. El contacte, els massatges, el pell amb pell, respondre al teu fill sempre que ho demani són coses que ens ha recordat cada vegada que ha vingut.
La Núria s'està preparant per començar a treballar d'aquí un parell de mesos. L'empresa es pensa que li ha fet el gran favor deixant-la incorporar una mica més tard de les 16 setmanes. Si el món se n'adonés dels avantatges que comportaria que les mares poguessin estar més temps al costat dels seus fills... seria un món millor, segur.
A última hora va aparèixer d'una revolada la Cristina, mare de 3 nenes, que venia a veure la seva amiga. Tenia pressa i només va estar amb nosaltres 10 minuts però ens va fer riure amb les seves anècdotes còmiques amb la lactància.
Una tarda molt bonica ple de cosetes maques. Gràcies noies.
La Noèlia va fer una coca i ens va convidar a berenar, el dilluns comença a treballar i potser ja no podrà venir més a les trobades de LleTeta. El seu fill té 8 mesos i comentava el què sent quan el seu fill ja no la reclama tant, i que potser no plorarà quan ella sigui a la feina. Deia: és com un buit....
L'Anna va venir de la Roca per conèixe'm. Divendres passat vam estar més d'una hora parlant per telèfon, ella estava vivint un moment angoixant de molts plors i poc pes (deien) del seu petit. Ahir va entrar a l'aula dient: busco l'Anna. Que una mare que ha parit fa 20 dies, agafi el cotxe, carregui criatura, i es desplaci 20km plovent i i mig nevant per venir a Lleteta per donar-te les gràcies.... et quedes sense paraules.
La Giovanna també s'incorpora a la feina. La seva maduresa com a mare de 2 fills ha encomanat molta serenor a altres mares que han vingut al grup. El contacte, els massatges, el pell amb pell, respondre al teu fill sempre que ho demani són coses que ens ha recordat cada vegada que ha vingut.
A última hora va aparèixer d'una revolada la Cristina, mare de 3 nenes, que venia a veure la seva amiga. Tenia pressa i només va estar amb nosaltres 10 minuts però ens va fer riure amb les seves anècdotes còmiques amb la lactància.
Una tarda molt bonica ple de cosetes maques. Gràcies noies.
Sopar amb els amics + lactància
Divendres vam sopar tota la colla a ca la Roser. Un sopar especial que tot és compartit, el menjar, la conya i la cançó. Vam riure molt amb la castanyera Vall·llu que ens visita cada any i vam cantar al so que ens marcava la guitarra de la March.
I enmig de la festa.....hi va haver un moment màgic: vam tenir la visita la petita Clara de 10 mesos que venia a coll del seu pare. Oooohh!! que preciosa, que maca que està, que formosa! La Clara venia a veure a sa mare que era una dels comensals de la festa.
Doncs la visita de la Clara a sa mare tenia premi, va venir per mamar una mica. Uala! com si res, com ha de ser, la mare s'estava divertint i això no està renyit amb la visita de sa filla.
La naturalitat del fet va sorprendre a algun comensal però la tranquil·litat i la convicció de la mare, va esvair cap intent de crítica.
Quan la petita en va tenir prou va marxar a coll del seu pare tot regalant-nos una rialleta preciosa. I la festa va continuar.
Tan de bo la lactància es visqués sempre amb aquesta serenitat i felicitat.
Mare de la criatura, felicitats pel teu exemple ;-)
I enmig de la festa.....hi va haver un moment màgic: vam tenir la visita la petita Clara de 10 mesos que venia a coll del seu pare. Oooohh!! que preciosa, que maca que està, que formosa! La Clara venia a veure a sa mare que era una dels comensals de la festa.
Doncs la visita de la Clara a sa mare tenia premi, va venir per mamar una mica. Uala! com si res, com ha de ser, la mare s'estava divertint i això no està renyit amb la visita de sa filla.
La naturalitat del fet va sorprendre a algun comensal però la tranquil·litat i la convicció de la mare, va esvair cap intent de crítica.
Quan la petita en va tenir prou va marxar a coll del seu pare tot regalant-nos una rialleta preciosa. I la festa va continuar.
Tan de bo la lactància es visqués sempre amb aquesta serenitat i felicitat.
Mare de la criatura, felicitats pel teu exemple ;-)
Setmana Mundial de la Lactància Materna
Estimats mares, pares, filles, fills, àvies, avis, tiets, tietes... i societat en general (com a beneficiària de l'alletament matern),
però que wapos que són aquest parell, no trobes Laia? ;-))
que tingueu una molt bona setmana!
però que wapos que són aquest parell, no trobes Laia? ;-))
per Sant Jordi, poesia
Aquesta entrada la tenia preparada fa més d'un mes i la volia publicar per Sant Jordi, però el sotrac de la mort d'en Sergi la va deixar aturada.
A la I Festa de la Lactància del Baix Montseny que vam celebrar a Llinars el passat octubre, vam convidar a les assistents a participar en la redacció d'un verset relacionat amb la seva experiència amb la lactància. El fantàstic resultat de l'espontaneïtat i la tendresa de les participants va ser aquest:
A la I Festa de la Lactància del Baix Montseny que vam celebrar a Llinars el passat octubre, vam convidar a les assistents a participar en la redacció d'un verset relacionat amb la seva experiència amb la lactància. El fantàstic resultat de l'espontaneïtat i la tendresa de les participants va ser aquest:
-
Ser mare i donar el pit / és un regal que no es pot suplir.
-
Si vols tenir un nen molt sa / la teta li has de donar.
-
la lactància no està renyida amb l'elegància
-
El millor moment de la nit / és anar de pit a pit.- Si el teu fill vols que creixi fort i sa / llet materna li has de donar!
-
La mostra d'amor més gran / veure el teu fill alletant.
-
Al matí pit amb sabor de mel. / Al migdia pit que sap a pollastre
rostit / i per sopar pit amb gust de peix bullit. / Quin delit!
-
El meu fill prèn el pit / i content se'n va al llit!
-
Mare mareta / que bona la lleteta.
-
El petit s'enganxa al pit.
-
Si de petit xumes pit / creixeràs sa i eixerit.
-
Si el teu nadó prèn el pit / serà valent per la vida, / de dia i
de nit.
-
El meu nen piruleta / tot el dia vol teta!
-
Des de ben petit / el millor és donar el pit. / I encara que es va
fent gran / li convé seguir lactant (Les mares cangur de Llinars).
-
Fes teta / us ho passareu teta!!
-
La sensación más plenta que he sentido. Jamás imaginada.
-
Faig palmes amb el pit a demanda!!
-
La leche materna es el mejor bien que les damos para ellos.
-
Mare marona / quina lleteta més bona!
-
Si molts amics vols tenir / al taller de lactància has de venir. /
Al teu fill la teta li donaràs / i tu la xerrada petaràs.
- A mi m'agrada mamar, perquè a la nit menjo mamam (Cèlia 4 anys)
- Jo quan era petit, mamava del pit (Jofre 7 anys)
- lo millor del pit, és la nit... pots dormir tot seguit ;-)) (el pare de les criatures)
Les
organitzadores de l'acta la Joana, la Lídia, la Maria del Puig, la
Laia Èlia i jo mateixa vam quedar sorpreses per la dolçor d'aquests versets.
Aquí
els teniu doncs, són per vosaltres.
i
l'any que ve a Sant Celoni més
Voleu riure una mica?
HA, HA, HA, HA, HA, HA!!!!
sabeu què?
HA, HA, HA, HA, HA, HA!!!!
l'altre dia em vaig trobar la Remei passejant la Sílvia, una nena teixoneta molt bonica.
HA, HA, HA, HA, HA, HA!!!!
i sabeu què em va dir?
HA, HA, HA, HA, HA, HA!!!!
que la seva pediatre
HA, HA, HA, HA, HA, HA!!!!
li va dir que la nena estava massa grassa
HA, HA, HA, HA, HA, HA!!!!
i que això de a demanda no podia ser
HA, HA, HA, HA, HA, HA!!!!
que havia d'espaiar més les tomes
HA, HA, HA, HA, HA, HA!!!!
Les que sou de Sant Celoni ja sabeu de quina pediatre estem parlant, oi? NO SUPORTA LA LACTÀNCIAAAAAA!!!!
Si voleu riure una miqueta més aneu a Som la llet
sabeu què?
HA, HA, HA, HA, HA, HA!!!!
l'altre dia em vaig trobar la Remei passejant la Sílvia, una nena teixoneta molt bonica.
HA, HA, HA, HA, HA, HA!!!!
i sabeu què em va dir?
HA, HA, HA, HA, HA, HA!!!!
que la seva pediatre
HA, HA, HA, HA, HA, HA!!!!
li va dir que la nena estava massa grassa
HA, HA, HA, HA, HA, HA!!!!
i que això de a demanda no podia ser
HA, HA, HA, HA, HA, HA!!!!
que havia d'espaiar més les tomes
HA, HA, HA, HA, HA, HA!!!!
Les que sou de Sant Celoni ja sabeu de quina pediatre estem parlant, oi? NO SUPORTA LA LACTÀNCIAAAAAA!!!!
Si voleu riure una miqueta més aneu a Som la llet
Per fi, demà es coneixeran!!
Per fi ha arribat el dia!!! Avui la Teresa i en Josep estan volant cap a Bolívia.
La vigília de Nadal van rebre l'esperada trucada: els informaven que tenien l'assignació d'un nen i d'una nena! Jo no sabia que es deia així, jo, de fet, els hagués dit: Ja sou pares!!
És la culminació d'un procés llarg, penós, humiliant, en el que es critica la teva intimitat, i en el que molts cops el tracte ratlla el límit de l'insult. Cal pensar que, a més, quan una parella decideix emprendre el camí de l'adopció és perquè n'hi ha un altre que està tancat: tenir fills biològics. La Teresa va haver de superar un dol emocional quan va haver d'admetre que no podia tenir-ne, tot i que els psicòlegs insiteixin que aquest dol no existeix (ja! la Teresa els podria fer un Màster d'aquest procés que ells tan desconeixen).
Doncs si, dissabte vam sopar plegats i vam allargar la sobretaula tant com vam poder per anar omplint minuts fins l'hora de marxar la matinada de diumenge. Vam riure moltíssim i ens en vam enfotre de la colla d'inútils que decideixen si ets vàlid o no per ser mare i pare. En Josep se'n recordarà molt temps de les 20 hòsties que hagués repartit durant el penós procés que han hagut de patir, i no a la mateixa persona sinó a 20 persones diferents!!! Vam riure molt, potser va servir per treure la pressió que han soportat durant tant temps.
Fa 20 anys uns amics meus van iniciar un procés d'adopció i van abandonar perquè no van poder soportar la pressió personal i d'intrussió que havien de patir. Els processos d'adopció i el seu control no han evolucionat gens en tots aquests anys. En comptes d'ajudar els pares en el que serà la seva nova paternitat se'ls qüestiona tot fins a esgotar-los. Aquests amics ara són uns pares fantàstics de 3 criatures in vitro. La biologia els ha donat el que no van saber fer aquell equip de tècnics... en aquell moment potser uns nens van perdre la possibilitat de tenir uns pares.
Ara estem de celebració. Demà la Teresa i en Josep coneixeran els seus esperats fills: en Pere i la Paula
I quina relació té aquest post amb la Lactància? Doncs imagineu-vos quin seguit de sentiments ha viscut la Teresa que un dia em va plantejar la possibilitat que ella pogués alletar la criatura que tant esperava i que encara no sabia quan arribaria. Els sentiments mare-fill (biològic o no) són insuperables.
La vigília de Nadal van rebre l'esperada trucada: els informaven que tenien l'assignació d'un nen i d'una nena! Jo no sabia que es deia així, jo, de fet, els hagués dit: Ja sou pares!!
És la culminació d'un procés llarg, penós, humiliant, en el que es critica la teva intimitat, i en el que molts cops el tracte ratlla el límit de l'insult. Cal pensar que, a més, quan una parella decideix emprendre el camí de l'adopció és perquè n'hi ha un altre que està tancat: tenir fills biològics. La Teresa va haver de superar un dol emocional quan va haver d'admetre que no podia tenir-ne, tot i que els psicòlegs insiteixin que aquest dol no existeix (ja! la Teresa els podria fer un Màster d'aquest procés que ells tan desconeixen).
Doncs si, dissabte vam sopar plegats i vam allargar la sobretaula tant com vam poder per anar omplint minuts fins l'hora de marxar la matinada de diumenge. Vam riure moltíssim i ens en vam enfotre de la colla d'inútils que decideixen si ets vàlid o no per ser mare i pare. En Josep se'n recordarà molt temps de les 20 hòsties que hagués repartit durant el penós procés que han hagut de patir, i no a la mateixa persona sinó a 20 persones diferents!!! Vam riure molt, potser va servir per treure la pressió que han soportat durant tant temps.
Fa 20 anys uns amics meus van iniciar un procés d'adopció i van abandonar perquè no van poder soportar la pressió personal i d'intrussió que havien de patir. Els processos d'adopció i el seu control no han evolucionat gens en tots aquests anys. En comptes d'ajudar els pares en el que serà la seva nova paternitat se'ls qüestiona tot fins a esgotar-los. Aquests amics ara són uns pares fantàstics de 3 criatures in vitro. La biologia els ha donat el que no van saber fer aquell equip de tècnics... en aquell moment potser uns nens van perdre la possibilitat de tenir uns pares.
Ara estem de celebració. Demà la Teresa i en Josep coneixeran els seus esperats fills: en Pere i la Paula
I quina relació té aquest post amb la Lactància? Doncs imagineu-vos quin seguit de sentiments ha viscut la Teresa que un dia em va plantejar la possibilitat que ella pogués alletar la criatura que tant esperava i que encara no sabia quan arribaria. Els sentiments mare-fill (biològic o no) són insuperables.
MOLTES FELICITATS FAMÍLIA!!!!!
Anàlisi
L'anterior entrada és un relat. Aquesta entrada és l'anàlisi del concepte Felicitat de l'anterior entrada.
Analitzem com, el fet de portar el nen a coll, mare i fill són feliços:
Oi que no calia fer aquesta relació de les conseqüències positives de portar el nen penjat? Oi que llegint el relat queden clars els avantatges de tenir els fills aprop?
Doncs avui dia encara que sembli mentida, s'han d'analitzar els fets, mirar els pros i contres i buscar 3 peus al gat per acceptar o no que una cosa tan evident, innata i instintiva, com portar els nens a coll, es consideri un acte correcte.
Pffffrrrrrr....se m'escapa el riure...pfffrrrrrrr, quan sento aquesta gent que els costa apropar-se als seus fills per por que no s'acostumin massa a ser estimats.
Analitzem com, el fet de portar el nen a coll, mare i fill són feliços:
- el nen veu, sent i nota la seva mare tota l'estona, no es neguiteja si ella fa encàrrecs
- la mare està segura que el nen no té fred
- puja sense dificultat les 12 escales de l'entrada del mercat municipal
- pot tocar el seu fill i fer-li petons les vegades que vulgui (el té a mà)
- li diu cosetes a cau d'orella
- entra al forn i supera cadires, taules i gent sense dificultat i s'asseu a una taula de difícil accés
- li dóna el pit quan el nen sembla que ho vulgui
- el nen no plora en cap moment
- la mare somriu molts cops
- es fan molts petons perquè estan molt aprop un de l'altre
Oi que no calia fer aquesta relació de les conseqüències positives de portar el nen penjat? Oi que llegint el relat queden clars els avantatges de tenir els fills aprop?
Doncs avui dia encara que sembli mentida, s'han d'analitzar els fets, mirar els pros i contres i buscar 3 peus al gat per acceptar o no que una cosa tan evident, innata i instintiva, com portar els nens a coll, es consideri un acte correcte.
Pffffrrrrrr....se m'escapa el riure...pfffrrrrrrr, quan sento aquesta gent que els costa apropar-se als seus fills per por que no s'acostumin massa a ser estimats.
VISCA ELS MIMOS I ELS PETONS!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)