Ets valent, aventurer, atrevit, però has pecat de justicier, i això no t'ho perdonaré mai!
Vas canviar protocols per poder salvar més vides, vas fer saltar directors massa ben asseguts a la seva poltrona, vas arriscar la teva vida per salvar la dels altres. La teva no havia d'acabar així.
Quan vaig en bicicleta per Sant Celoni em taladren les teves paraules "ya se acostumbrarán a verme ir en bicicleta por Livingston, ya se acostumbrarán". Em taladren el cap i no puc evitar plorar mentre pedalo.
Et vaig dir un dia en broma, els Valle munteu històries i els Harder les amortitzem. Doncs encara ens havies de muntar moltes més tirolines i fer-nos volar en molts més volts al teu costat.
Mai m'hagués imaginat que em faries plorar tant. Has marxat massa d'hora. Merda!
Diumenge el teu pare va cantar aquest poema. Està destrossat, igual que els teus germans, que la Susana, que la meva mare, que tots plegats.
Adéu Sergi, vola amunt...
No hi ha paraules per descriure com d'injust és que algú se'n vagi aviat. El poema és molt bonic. Una abraçada!!
ResponEliminaroser
Tots recordarem al Sergi, les seves aventures, els seus viatges, les seves enginyoses idees, la seva manera de resoldre problemes, la seva manera de viure la vida..... per aixó es va aixecar. Sergi, continua viatjan, volant.... sempre et portarem als nostres cors. Bibiana
EliminaGràcies Roser,
ResponEliminaEl Sergi el van matar en un robatori a Livingston, Zambia. Va reduir a un dels atracadors i l'altre li va disparar un tret.
Hi havia anat a treballar de pilot d'helicòpter, per fi havia aconseguit el seu somni.
Anna
Camino, la gent em passa pel davant però no la veig, només veig la teva rialla, el teu gest. Parlo però no sé què dic, no em sento, només hi ha el ressò de la teva veu. Això és massa gros! Massa injust!
ResponEliminaÉs clar que et durem sempre al cor, Sergi. I parlarem de tu als nostres fills i ho farem des de l'enyorança però orgullosos d'haver format part del teu entorn. I sabran que el fill del Gregorio i pare de l'Urko era valent, expeditiu, amic dels seus amics, tossut i sobretot just.
BET
Anna bonica, no tinc paraules. Què injusta és la vida tantes vegades. Molts dels millors se´n van tan d´hora del nostre costat.
ResponEliminaUna abraçada ben forta per tots vosaltres, aquesta família tan maca. Ahir pensava en tot plegat i em deia, tenim una estrella nova al cel, una estrella que brilla molt més que les altres, una estrella que il·lumina els camins foscos, una estrella que ens apropa la nit, que ens la fa més nostra. Una estrella valenta, lluitadora.
Un petó ben gran.
Ale.
Com va dir el seu germà... Si no s'hagués aixecat, no seria el Sergi...
ResponEliminaEm fa molt mal lo del Sergi... Penso molt en el seu fill, la seva dona... El Gregorio (penso molt en ell), Goyo i Dando, la teva mare.... tots vosltres...
Treballo amb molta gent que el coneixien, coincidim sovint... Tots el trobarem a faltar...
I som molts els que hem après coses d'ell.
Molta força x tots!!!
(Àlex)
Ha passat mig any des que van matar en Sergi....
EliminaQuan miro les fotos que penja la Susana al facebook, el veus tan ple de vida que sembla que encara estigui rodant pel món amb les seves aventures.... i tot acabat per un maleït instant.