Calendari de LleTeta

LleTeta, grup de suport a la lactància. Tots els dimecres del calendari escolar de 2/4 de 6 a 7 de la tarda al Blauet de Sant Celoni.

Les colònies a infantil... i la mare que les va parir

Tocada encara per la mort d'en Sergi escric aquesta entrada.


A la classe de la Cèlia de P3 finalment aniran de colònies tot i que s'hi han apuntat menys de la meitat dels nens i nenes de la classe. Les famílies amb sentit comú i visió empàtica cap a la canalla ens quedarem els fills a casa aquests dos dies. N'hi ha que no ho faran i els enviaran de colònies, potser si que aquests nens estan més bé de colònies que a casa seva, potser si, però no és el cas de la meva filla.

El Doctor Carlos González, va escriure molt oportunament aquest article la setmana passada a l'ara criatures. Gràcies Carlos un altre cop. 



I com ja vaig dir en un altre entrada: que això ens ho hagi de dir un Doctor en pediatria..... ens hem tornat tots bojos.

Perdoneu, estic una mica desanimada per tot plegat.

Gràcies Anna S. per enviar-me l'article

24 comentaris:

  1. Una mare em preguntava l'altre dia per què la meva filla no hi aniria. Li vaig dir que no estava preparada, que sé que a la nit ho passaria malament i que no li compensava per més activitats que féssin durant el dia. Per sorpresa meva, em va contestar: "Si que li compensa!" I em va explicar que ho tenen molt preparat, que els dónen un xarop màgic que els ajuda a dormir.
    Doncs perdoneu, però si han d'enganyar als nens amb pòssimes per dormir senyal que l'escola mateixa admet que estan tractant amb nens massa petits perquè passin una nit fora de casa amb normalitat, no fotem.
    Temps al temps i ja arribarà el moment que vulguin i puguin marxar de casa, que després els trobarem a faltar.

    ResponElimina
  2. Anna no pots tenir més raó. Estem en un món que pateix adultcentrisme. Els va bé, els ajuda a desenganxar-se dels pares, no passar res si pateixen, així es curteixen. Es pot per un moment, si us plau, empatitzar amb les criatures? posar-nos en la seva pell?
    Cap Nobel de tota la història va fer de petit ni una extrascolar. Tampoc Mozart, ni Einstein, ni Gandhi, ni Mandela, ni Jaume I, ni Da Vinci, cap d'ells havia anat de colònies quan era petit.
    I tots ells, van passar la seva infantesa (dels 0 als 6 anys) a la falda de sa mare.
    I nosaltres que som molt fashions diem que tot aquestes històries, colònies, extrascolars... les fem pel seu bé, que els anirà bé pel dia de demà.
    Romanços!

    ResponElimina
  3. Si, i el dia de demà ens queixarem si són adolescents problemàtics...

    O si amb 80 anys ens tanquen a una residència al·legant que és pel nostre bé, ens podrem queixar? No és això el que els estem ensenyant?

    ResponElimina
  4. La meva filla té cinc anys i encara no ha anat mai de colònies. En el nostre cas, ha sigut ella qui ho ha tingut molt clar des del primer dia. A P3 em va dir la mateixa frase que em diu ara que és a P5..." mama a mi m´agrada molt més dormir amb vosaltres" i és aquest el motiu pel que no ha anat mai.

    No trobo que la Mònica no estigui preparada per anar-hi, jo no penso que sigui qüestió mai d´estar preparat o no. Simplement que et vagi de gust o no. Jo estic preparada per anar al parc tots el dies, però no sempre em va de gust...doncs això mateix li passa a la meva filla amb les colònies. I haig d´explicar-vos que moltes vegades són pitjors els pares del costat, que a més es creuen molt conscients i moderns amb els seus fills, tot i que no els escoltin.. que els mestres quan una mare és diferent en un tema com aquest, de vegades sembla que els facis questionar-se a ells com ho estan fent amb els seus fills i els dies previs a les colònies, quan els hi surten les pors perquè saben que potser al seu fill no li va de gust anar-hi, llavors et comenten la seva sobre que el teu fill no hi vagi...que si clar, que és més petita que els seus, o filla única.. i tonteries d´aquestes.

    Un petó ben gran per a la Anna maca, sempre obrint camí a la resta d emares amb la seva visió i experiència.

    ResponElimina
  5. Teniu raó noies... però avui dia tot això està taaaan passat de moda...Ara es porta omplir l'agenda de la canalla fins que peta.
    Passar temps amb els fills és antiquat. Però què voleu que us digui... no me'n penedeixo ni d'un sol minut que he passat amb ells, dormit amb ells, i jugat amb ells. I estic convençuda que els valors s'aprenen a casa.
    una abraçada noies!

    ResponElimina
  6. Respecto tots el vostres comentaris i totes les vostres decisions a l´hora de no portar els vostres fills a colònies, però crec que vosaltres també teniu de respectar les decisions dels demés pares a portar els seus fills.

    No comparteixo però respecto els vostres comentaris.

    JO I LA MEVA DONA AVUI TROBAREM A FALTAR A LA MEVA FILLA, i no per això pemsem que siguem uns pares dolents.

    ResponElimina
  7. Benvolgut anònim,
    algú t'ha faltat al respecte? algú ha parlat de pares dolents? tot t'ho fas tu.
    Cadascú que faci el que vulgui, no? o potser no tens la consciència tranquil.la?

    ResponElimina
  8. Benvolguda Anna,
    Al respecte no, les decisions si, només tens de mira el titol del bloc I LA MARE QUE LES VA PARIR, i poder el respecte alguna persona també, si no tornar a llegir el teu comentari, POTSER SI QUE AQUEST NENS ESTAN MÉS DE BÉ DE COLONIES QUE A CASA SEVA, POTSER SI, no se pas que vols insinua o sí. Tu ho dius molt bé CADASCÚ QUE FACI EL QUE VULGUI, per això jo no vaig esgribint tot el que no m´agrada simplement per que a mi no m´agradi, hem de sapiguer respecta les decisions he dit decisions, de tothom encara que no ens agradin, tu no vols que la teva filla i vagi, pues bé, cap problema. A, tinc la consciència molt tranquila t´ho puc a segura.

    ResponElimina
  9. No t'entenc.
    Tu portes la teva filla de colònies perquè creus que hi estarà bé, no? Llavors jo no dic res que no sigui veritat. Jo no duré la meva filla de 4 anys enlloc que jo cregui que no estarà més bé que a casa... perquè ho hauria de fer? Potser el què et molesta és que algú t'ho digui.

    Per cert, jo avui no trobaré a faltar a la meva filla, i em sap greu que tu hagis decidit trobar-la a faltar. Cosa que tampoc entenc.

    ResponElimina
  10. Ahir la meva filla m'aclaria que el xarop no és per dormir bé a la nit, sinó perquè no se'ls escapi el pipi.
    Em vaig quedar sense paraules, se m'encongeix el cor només de pensar-ho.

    ResponElimina
  11. Doncs Anna, què vols que et digui. De vegades les colònies tenen quelcom de positiu... Aprofitant que la meva filla era ha casa, perquè NO ha marxat de colònies, m´ho he passat d´alló més bé jugant amb ella. Em jugat a mestres, ens em disfressat del barça, em fet el dinar junts, em penjat la roba junts, em jugat a tenis junts... Visca les colònies!!!!!!

    ResponElimina
  12. Nosaltres també vam decidir no portar l'Aina de colònies i estem molt contents d'haver-ho decidit així.
    És molt fàcil deixar-se endur pel que intenten vendren's , però cal fer un esforç, aturar-se i pensar profundament en els nostres fills i en les seves necessitats reals.
    Tot arriba, hi haurà temps per tot.

    ResponElimina
  13. Mare de l'Aina,
    M'agraden molt les teves paraules segures i serenes.
    I penso que aquest és el problema, sovint creiem que les necessitats dels nens són les mateixes que les dels adults.

    Que nosaltres no tenim temps d'esbarjo? llavors tendim a creure que els nens necessiten anar de colònies (ells ja es passen el dia amb els amiguets)
    Que fer esport és saludable? apuntem els nens a 2000 activitats extrascolars, quan ells durant el dia no paren de fer exercici.
    Que els adults no tenim ni papa d'anglès? doncs apuntem al nens a fer anglès.

    Potser som els adults que hauríem de fer feines socials, de fer esport i d'aprendre anglès. Llavors seríem un exemple a seguir i ells de grandets, a la ESO, s'apuntarien a fer esport, anglès i a feines de voluntariat perquè ho haurien vist fer-ho als pares.

    Però en comptes d'això els fills veuen uns pares atrafagats fent de xofer amunt i avall, sense temps ni d'explicar contes.

    I tornant a les colònies.... sabeu que a aquesta edat (de 3 a 6 anys) els nens d'alemanya, suïssa, dinamarca, etc encara no van ni a escola?

    ... i és que nosaltres som molt fashions

    ResponElimina
  14. Anna bonica, pensava també en una entrada sobre els casals d´estiu. Ara que molts pares han d´escollir, em pregunten sovint per la Mònica i com que no anirà al casal...doncs perquè és estiu i l´estiu està per gaudir de l´oci, si a més ens ho podem convinar...doncs per què hauria ella d´anar a cap casal?. Doncs tot i així estranya la meva contestació, la Mònica es pot avorrir sense activitats dirigides...no ho entenc, per què hem d´omplir tant les seves agendes i a l´estiu també.

    ResponElimina
  15. Els casals, les ludoteques extrascolars, etc.. en edats infantils es van inventar per les famílies en les que treballaven pare i mare i no es podien ocupar dels fills en horari no lectiu.

    I això que era un invent creat per una necessitat s'ha convertit en una moda d'obligat compliment.

    Com a tu Ale, a mi em pregunten:
    - i tu a on l'apuntes?
    - no, jo no l'apunto enlloc, es queda amb mi

    Flipen

    ResponElimina
  16. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  17. Hola Anònim: Molt benvingut. Vaig a contestar-te per la petita part que em toca; T´escric per explicar-te que a mi em sembla perfecte i molt bé que si al vostre fill li agrada anar de colònies, hi vagi. La meva filla fins ara no ha anat, perquè ella no ha volgut, no perquè jo pensi en absolut que estan malament. Jo penso que cada persona, cada petit, és un món i s´ha de respectar i estimar totes i cadascuna de les visions i opinions. El dia que ella vulgui anar-hi, la portarem encantats.

    Respecte al casal, igualment, si jo necessités que la meva filla hi anés, la deixaria allà encantada, perquè és un molt bon casal, on tindran molta cura dels nostres fills. No és el casal, l´escola, les colònies el que jo he tractat de comentar, sinó que de vegades, alguns pares quan pensen diferent, tracten de presionar-te per fer-te canviar d´opinió, potser perquè tenen dubtes ells, que entenc perfectament no és el vostre cas. Jo com sóc potser una mica diferent a molta gent en la manera de veure la meva canalla, doncs em passa sovint. Però això no vol dir en absolut que jo pensi que vosaltres esteu fent malament, perquè cada nen és un ésser meravellós per si mateix i per tant té les seves pròpies necessitats. Seria un rollo fer tots el mateix sempre...o que a tots ens agradés el mateix...no hi hauria diversitat...no hi haurien colors.

    Les meves disculpes si els meus comentaris en concret us han pogut ferir, perquè no era la meva intenció en absolut. A mi la meva escola m´agrada molt, ho tinc clar i l´escola ho sap perfectament. Em sento molt bé en ella i està molt per sobra d´aquesta discusió que estem tenint. El que no m´agrada és que quan jo prenc una decisió tothom hagi d´opinar, però em refereixo als pares i mares, a la pressió de l´entorn, i tinc clar que això és quelcom que com a pares ens ha passat a tots molt sovint.

    Per acabar, vull explicar-vos que l´Anna també s´estima molt l´escola i l´escola ho té també molt clar, d´això dono fe jo completament. No és això el que estem discutint aqui. Pensant que perquè Anna tingui una opinió diferent sobre un punt en concret ja deixi d´estimar-se l´escola o l´estigui criticant per l´esquena, em sembla amb molt de respecte, molt simplista, perquè clarament és no coneixer-la en absolut, si hi ha una persona valenta i involucrada, una dona lluitadora i solidària, aquesta persona és l´Anna.

    ResponElimina
  18. Benvolguda anònima,

    És clar que podries trobar articles a favor de les colònies, i potser trobaràs qui ho valori positivament cap al seu desenvolupament (jo no he trobat encara cap estudi en positiu al respecte), i per això et convido que segueixis blogs del teu tarannà o potser que en creïs un tu mateixa, més que res per no fer-te mala sang quan algú parla del que no t'agrada.

    Per part meva t'haig de dir que no amago res a ningú. La tutora de la Cèlia me l'aprecio moltíssim i penso que és una perfecte mestra d'infantil. Això no treu que no pugui estar desacord amb ella en alguna cosa. I així mateix li vaig fer saber l'endemà de la fatídica reunió que van fer per convèncer-nos de canviar d'opinió. També li ho he fet saber a la directora. Sóc així, no amago res, jo d'hipòcrita gens.

    Això és una cosa que veig que a la gent en general li costa d'entendre. No cal casar-se amb ningú per tenir bones relacions amb la gent, vull dir que els desacords són bons.

    Em sap greu que no tinguis una altra opció pel teu fill i hagis de dur-lo al casal tot l'estiu, però estan pensats per això, per qui no s'ho pot combinar. Eren les colònies que se les podria haver estalviat el teu fill.

    Vull que sàpigues que he estat a punt d'esborrar la teva entrada per una qüestió de respecte. Fins a la teva entrada ningú havia esmentat ni el nom de l'escola ni el nom de la tutora. No calia. Tothom ha anat fent comentaris respectant l'anonimat dels altres. Però tu ho has vulnerat. Tu t'has mantingut anònima, en canvi has fet públiques unes dades que si que poden fer mal. Sabíem qui érem els de la mateixa escola perquè l'enllaç surt a tots els meus missatges, però calia que altres escoles, la resta del poble, altres pobles, ubiquessin l'enrenou?

    T'hi has mirat poc en això.

    ResponElimina
  19. M'ho he repensat i demà t'esborro l'entrada, te la deixo fins demà per si la vols copiar i tornar-la a escriure sense noms. Em fa mal veure els noms que hi has escrit, el meu objectiu de l'entrada de les colònies no era fer mal ni a l'escola ni a la tutora de la meva filla.

    SI US PLAU, A PARTIR D'ARA TOTHOM QUE VULGUI FER UN COMENTARI QUE NO ESCRIGUI NOMS NI D'ESCOLES NI DE MESTRES.

    RESPECTEM LA IDENTITAT I L'ANONIMAT DELS ALTRES!

    ResponElimina
  20. Estic d’acord en tot el que dius, Ale. Jo no ho hagués expressat millor.
    Crec, i ara parlo des de la meva visió personal, que cada nen és únic i cada família és un món, i només nosaltres, els pares, sabem què és el que el que més convé als nostres fills. Però també em sap greu que cada cop que em trobo amb pares que pensen diferent, i és sovint, m’omplin el cap de mil arguments per fer-me canviar d’opinió. O potser esperen només que els doni la raó, independentment de que la tinguin o no... No demano que m’entenguin, perquè veig que ni tan sols ho intenten, però agrairia que em respectessin. Amb això m’hi he trobat els últims 4 anys.
    Per això volia agrair a l’Anna que ens oferís aquest espai que ens permet debatre sobre temes de criança que ens afecten directament, partint d’un punt de vista que crec que avui en dia es força minoritari. M’ha sabut greu, però, llegir aquest comentari tan ofès, doncs considero que totes les opinions hi haurien de tenir cabuda.
    Pel tema que a mi em toca directament, li he de contestar, senyor anònim, que en cap moment m’ha fet gràcia. Un cop més, el xarop màgic era un argument que em donava una mare per convèncer-me que les colònies eren fantàstiques. A mi, aquesta idea, més que una genialitat em va semblar (i em sembla) una barbaritat. No sóc partidària d’enganyar als nens fent-los creure que un xarop màgic els permetrà aconseguir res que aconseguiran igual sense xarop. Perquè als 4 anys és normal que als nens se’ls hi escapi el pipi, igual que és del tot normal que estiguin setmanes sense que se’ls hi escapi. Amb xarop o sense. La pega que li trobo al xarop, personalment, és que pot arribar a ferir emocionalment a aquell nen que, tot i prendre’s la seva dosi, aquella nit se li ha escapat.
    Pel que fa al tema de les 12 setmanes de vacances, dir-li, senyor anònim, que un cop més, al generalitzar, s’equivoca. Quan va néixer la meva primera filla tenia molt clar quina era la meva prioritat, i era donar-li el que jo considero que és millor per un nen els primers anys de vida: que passés a casa tantes hores com fos possible. No li explicaré la meva vida, però resumint li diré que vaig optar per anar fent les feinetes que em sortissin amb ella a casa, treballant caps de setmana si calia, cobrant menys i fent mans i mànigues per quadrar horaris. No ha sigut fàcil, i a estones ha estat dur, però el que m’emporto a dia d’avui és la satisfacció de saber que, tant ràpid com creixen, jo he gaudit tan com he pogut de les meves filles. I ho continuaré fent.
    Ja per acabar, voldria recomanar-vos el llibre de Carl Honoré “Bajo presión”. Amb el títol ho diu tot.
    PD: De nou, gràcies Anna!

    ResponElimina
  21. Però que la gent s'ha tornat boja, o que???. Però que la gent li fa por les opinions diferents. Senyors i senyores NO PASSA RES, per opinar diferent. NO PASSA RES.
    Convido a tots aquells que han sentit campanes per l'escola i que estan esgarrifats, que entrin en aquest blog i llegeixin el magnific debat que ha sorgit i tinguin la oportunitat de pensar i valorar per ells mateixos el que aquí es diu i s'argumenta tant per una banda com per una altre i es deixin de dir animalades pels passadisos.
    ANNA'S FOREVER!!!!!!!!!!!!

    Mare de l'AINA.

    P. D. QUE NO PASSA RESSSSSSSSSS!!!!!!!!!!!! Visca la diferència!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  22. Anna bonica, mare anonima, estic ben segura que quedeu un dia, en parleu i trobeu semblances entre vosaltres, punts en els que esteu d´acord. Hem d´entendre també que la mare anònima potser ha escrit així perquè també s´ha sentit ofesa per les primeres frases d´aquesta entrada, abans de l´article d´en Carlos González, tal com ella ja ens comenta.

    Cadascun de nosaltres tenim una sensibilitat diferent, i de vegades el que a uns no els hi afecta a altres molt. Jo això ho entenc perquè sóc persona molt sensible i és un tema que no podem modular nosaltres mateixos, sinó que ve de sèrie quan naixem, també molt bonic quan tenim una alegria, perquè és gran sempre.

    Anna, vull demanar-te que esborris el nom tan preciós esmentat a aquesta discusió, entenc no cal esborrar tota l´opinió d´aquesta mare sinó el nom del lloc meravellós. Em fa molt mal llegir-ho en mig d´una discusió, quan és un lloc sempre tan conciliador. Estic segura aquesta mare no ho ha esmentat amb una intenció dolenta, sinó sense adonar-se en mig de la discusió, amb aquesta empenta que de vegades ens dóna el sentir-nos ofesos, amb totes les seves raons.

    Deixem ja estar el tema, hi ha coses que és millor parlar-les en persona.

    ResponElimina
  23. Aquesta entrada estava escrita el dia 3 de juny a les 9:35.
    L'he esborrat perquè hi havia noms de tercers que haurien d'haver quedat en l'anonimat. Aquí el teniu de nou amb les esmenes fetes:


    Benvolgudes companyes
    Desprès del debat creat al voltant de les colònies ens agradaria a donar la nostra opinió:
    Nosaltres som una parella de pares “fashion” sense sentit comú i visió empàtica cap a la canalla com a la majoria a la classe dels xxxxx que vam portar de colònies al nostre fill. A nosaltres ni la xxxxx ni l’xxx ni ningú de la xxxxx ens ha intentat vendre res. Hem sembla una mica hipòcrita anar rient les gracies al professorat de la xxxxx per un costat i anar criticant els seus mètodes pel darrera en un bloc. Si hi hagués alguna cosa que no ens convenç en l’educació del nostre fill ho primer que faríem es parlar amb la xxxxx. Nosaltres vam triar la xxxxxx per que es una escola que integra molt a les famílies, organitza moltes activitat per que puguem participar el pares amb els nostres fills i estem molt satisfets amb el treball que se fa.
    Mesos abans vam agafar al nostre fill i el vam parlar del que faria a les colònies i tot hi que va ser la primera vegada que va dormir fora de casa ell va volgué anar. Per nosaltres la seva opinió es molt important i per nosaltres que ell poguí triar es part de la seva educació (de totes les entrades que heu fet l’única que fa referència a que s’ha parat a parlar amb la seva filla ha sigut l’Ale i la felicito, tot hi que no dubto que d’altres també ho hagueu fet).
    Hem estat llegit l’article del Doctor en pediatria Carlos González (segurament si es busca es trobarà algun altre article a favor de portar als nens a les colònies) i hem fet l’exercici que ell proposa, li hem preguntat al nostre fill com li van anar les colònies i si vol tornar l’any que ve ..... la seva resposta sempre es la mateixa.... que es va divertir molt i que vol tornar el proper any. Va tornar amb rascades al genolls (com les que es fa al jugant al parc cada dia)i fins al moment no hem detectat cap trauma ni problema psicològic ni que cap nen que haguí anat de colònies hi tingui que anar al psicòleg. Ho que si que tenim constància es que gracies al xarop màgic que tanta gracia us fa hi han nens que porten tota la setmana sense fer-se pipi al llit, tindrem que demanar la recepta....
    Possiblement cap premi Nobel va fer cap extraescolar de petit, Mozart no va anar de colònies però va ser un geni explotat de petit, Jaume I en el seu temps va passar poc temps amb els seus pares, Da Vinci va viure un temps on el que pensava diferent era torturat,Einstein va tenir que viure la Alemanya de Hitler, i tan debò els nostres fills ni tinguin que passar l’infantessa de Gandhi o Mandela. Segurament el nostre fill no passarà a la historia de la humanitat per haver anat de colònies amb quatre anys però estarem orgullosos de ell faci el que faci.
    Si ens permeteu per acabar...si ens permeteu us diré que el nostre fill es quedarà al mes de juliol al cassal de la Tordera, ja que nosaltres no tenim la sort com molta gent de tenir 12 setmanes de vacances al estiu i preferim que passi 5 setmanes al cassal aprenen, disfrutant i compartint i poguí gaudir de uns dies de vacances mes tard amb els seus pares junts que passar les vacances amb els pares separats... Per cert al cassal de xxxxxx hi haurà una acampada i si ell vol es quedarà.

    ResponElimina