Calendari de LleTeta

LleTeta, grup de suport a la lactància. Tots els dimecres del calendari escolar de 2/4 de 6 a 7 de la tarda al Blauet de Sant Celoni.

el pare, el marit, l'estimat

En ocasions, a les reunions amb professionals i trobades amb altres col·lectius, tinc la percepció que no està entesa la, per dir-ho d'alguna manera, funció del pare de la família, del marit, del company de la dona.
Es comenta que el pare, amb el tema de l'alletament, és el que posa els pals a les rodes, que no ajuda a la dona, que més aviat l'anima a deixar-ho... Vaja, que la dona no té el suport del marit.

Doncs vull trencar una llança a favor d'ells, just en la lactància, sobretot a l'inici de la maternitat i durant les primeres setmanes de l'alletament. En aquests moments tan especials he pogut comprovar en quin grau el pare de la criatura es volca emocionalment a la seva dona. 

                                                 Resultat d'imatges de pare lactància

Podria dir que és una de les mostres més boniques d'amor que he vist mai: la dona trista, desanimada, fluixa, buscant ajuda, i l'home al costat d'ella fent el que calgui perquè pugui alletar, allò que ella desitja amb tota l'ànima.


El plus que tenim

Sovint, a LleTeta, s'acomiaden mares del grup que s'incorporen a la feina. Això no tindria res d'excepcional sinó fos perquè aquestes dones tenen un nadó de menys d'un any (molts cops només 16 setmanes).

Les assessores de lactància fem un acompanyament en tot el procés de l'alletament: escoltem, recomanem, corregim posicions en cas de clivelles, diagnostiquem tels linguals, mastitis agudes i subagudes, ajudem a desalletar...
Però us puc assegurar que l'assessorament més dur a nivell emocional és el de la lactància i la tornada a la feina.


És molt frustrant constatar la situació de les mares d'avui dia: un carreró sense sortida. No tenen una altra opció, o treballen o es queden sense feina.
Estem en un món ple de despropòsits, un món on la hipocresia dels que manen té l'agosarament, amb l'estafa de la conciliació familiar, de passar la patata calenta a la mare que ha de prendre una decisió molts cops arriscada.

Si la societat tingués més cura dels vincles afectius i permetés que mares i nadons poguessin passar més temps junts, el futur dels homes i les dones segur que seria molt millor. D'això les mares n'estem convençudes.

Mentrestant, i fins que les lleis no estiguin a l'alçada de les necessitats bàsiques familiars, les assessores farem mans i mànigues per ajudar a aquella mare que ha pres una decisió amb molta determinació: reincorporar-se a la feina  i continuar alletant.
Quan una mare et demana ajut i li cauen les llàgrimes perquè ha de tornar a treballar, no és l'alletament el que la fa estar trista, és la separació mare-fill massa prompta, massa antinatura.

Les assessores continuarem donant un cop de mà a totes les que per culpa d'aquest món de mones no teniu altre opció que deixar els vostres nadons per anar a la feina. Farem el possible per fer-vos-ho una mica més fàcil.

Aquí us deixo un vídeo que m'ha commogut, us el dedico a totes vosaltres.


      


Un petonàs.



Dia mundial contra el Càncer de Mama

Aquest vídeo em fa pensar en una dona que m'estimo molt.
Que va tenir 6 fills, que se li va morir la filla gran, que va tenir càncer, que acollia a casa seva els seus alumnes quan es quedaven orfes i que un dia va decidir no rentar més la roba de l'home que, diguem-ne, no la tractava bé. I que... afortunadament ha complert 74 anys.
T'estimo M2


              
                                              Falabella - Miguel Bosé from Fabula on Vimeo.


No estem tan malament

Aquest cap de setmana he viscut un parell de moments encoratjadors. Aquelles fotografies boniques que et fan ser optimista amb la lactància materna i el respecte social.

Una mare alletant en una terrassa del passeig marítim de Vilanova i la Geltrú, i una altra mare menjant cargols a Mollerussa amb un nen enganxat al pit.
Són situacions que, afortunadament, aquí es poden veure amb freqüència i amb normalitat, com ha de ser.

La feina de les assessores de lactància, de les infermeres pediàtriques, dels pediatres i de tots aquells que proporcionen una informació veraç de l'alletament, afavoreixen que les dones siguin respectades i que alletin lliurement, quan la criatura ho demana.

Aquí, en aquest país, és així.

A vegades ens emmirallen en països capdavanters, quan a casa ho fem molt millor. Als Estats Units per exemple, s'ha engegat una campanya per reivindicar que s'accepti alletar en públic. La campanya diu What you're really saying when you tell moms not to breastfeed in públicLes fotografies no poden ser més explícites:



  

Per sort, les dones catalanes no hem d'amagar-nos al lavabo per alletar, ni patim assetjaments, ni tampoc ens hem d'avergonyir per fer-ho. Podem alletar i menjar cargols o prendre una orxata a la terrassa amb la millor vista de Catalunya.

Que aprofiti! (a tots dos)  ;-)

Una dona a Kiev

Dies de defensa de la llibertat, barricades, 20 graus sota zero, pneumàtics cremant, trets, perill, valentia.

Una dona ha de deixar la primera línia de front per anar a les sessions de quimio per sanar un càncer.
Un càncer provocat, potser, per l'exposició de txernòbil quan era petita.
Una dona forta i valenta amb l'esperança d'un demà.
Una dona que plora perquè si hi ha un demà... potser serà sense fills.
Llàgrimes d'una dona que sota els trets, respira fum negre, pateix fred gèlid, i li cauen llàgrimes perquè la quimio no li deixarà ser.... mare.

Llágrimes d'una dona catalana, perquè desitja que demà quan surti el sol la Valeria pugui ser mare.

Gràcies Maria Barlet

Finalment, el divendres passat vam fer l'acte d'agraïment a la Maria Barlet.
Moltes emocions, molts nervis, i molt sentiment podrien ser el resum de la trobada, o potser no, perquè van ser moltes coses més. 
No sabia com reflectir la trobada en aquest blog. La Roser em va donar la idea, i tant! penjar l'escrit d'en Gerard Carot.

Un dia, durant els preparatius d'aquest acte, en Gerard ens va llegir el seu escrit i ens vam quedar mudes, era perfecte!
Com podia transmetre tan bé, perquè no dir-ho, un home, els sentiments i les emocions que una dona té abans, durant i després del part? Doncs, si coneixeu en Gerard és fàcil d'entendre-ho, bon company, bon pare, bon amic...

Gràcies Gerard per regalar-nos aquest escrit. Igual que a nosaltres, a la Maria li va arribar a l'ànima.

Aquí el teniu.


Moltes gràcies, Maria

  
N
ingú no sap amb certesa quan succeirà, però un bon dia la vida truca a la porta i deixem de ser un apèndix físic de la nostra mare per obrir els pulmons per primera vegada al món exterior. És un procés natural, és la manera com arribem al món i s'ha repetit, generació rere generació, des que la dona és dona. Però un bon dia et quedes embarassada, i de cop i volta la societat et comença a bombardejar amb informació d'aquell llibre que no et pots perdre per res del món o d'aquella pàgina d'Internet que, si encara no l'has consultat, ja estàs fent tard! I per si la decisió de tenir una criatura no fos, de per si, prou transcendent, ara et toca triar on posaràs el peu a cada passa: Ja has decidit on el tindràs? Et posaràs epidural? Suposo que ja t'han dit que no pots menjar api, no?
Per sortir de tal laberint de decisions, qui més qui menys ha comptat amb els consells sempre valuosos d'una mare o d'una àvia, d'altres deuen haver caigut en la temptació d'aferrar-se amb fe cega a un llibre-guia, en què algun desconegut dóna resposta a les pors i dubtes de l'embaràs i el part. Però moltes mares celonines hem tingut el privilegi de comptar amb la teva saviesa d'una forma directa, espontània i, el més valuós de tot, desinteressada. No ens has donat mai una recepta màgica que no n'hi ha, ni has fet apologia de cap protocol religiós que posen tothom al mateix sac, quan totes sabem que cada embaràs és diferent, però has tingut l'habilitat de destriar aquelles idees clau i oferir-les en forma d'anècdotes i historietes tan reals com la vida mateixa. I és que no és el mateix que la ginecòloga et digui que has de caminar, que veure la Maria escenificant el ritme per la sala polivalent del Blauet: “Nenes, hauríeu de caminar cada dia dos camps de futbol, però no a ritme de passeig, no; caminar: clic-clac, clic-clac”. I és que amb un llenguatge planer i directe, les coses entren millor. Està molt bé que et receptin alguna cosa per als punts que et fan mal, però quan la Maria t'aconsella que surtis cada matí al terrat per “assoleiar-t'ho”, no se t'oblida pas.
Sense menystenir aquests petits consells que et poden fer el procés més saludable, el que segurament s'agraeix més és que et donin eines i recursos per saber prendre les decisions difícils en el moment del part. Pots haver llegit desenes d'opinions defensant o combatent l'ús de l'epidural, però ningú com la Maria et donarà les claus obertes i flexibles perquè decideixis amb seguretat: “El que fa mal és la dilatació, i quan estàs de 6 o 7 cm ja ho tens fet. Posar-te l'epidural, mira. Però parir, el que és parir, no fa mal”. I segurament no exagera quan diu que si li preguntes a una dona que està empenyent si li fa mal el nas, deixarà anar un “sí!!!” desesperat. En tot cas, amb epidural o sense, som moltes les mares que hem d'agrair a la Maria l'empenteta necessària per arribar als 6 o 7 cm sense la injecció màgica.
Més enllà de decisions importants, però, no són poques les petites accions que et poden millorar l'experiència del part; perquè estarem d'acord que saber què has de posar a la canastilla és important, però estalviar-te una lavativa per haver portat la feina feta de casa, no té preu! I aquell dia, per sobre de tot, tranquil·litat: “No tingueu pressa per anar a l'hospital. Com més tard hi aneu, millor”. Bé, si no és que és un segon part, que ja ens ha quedat clar “que els segons us els regalen!”; i t'explica com en la seva època de llevadora a l'hospital, s'esperava fumant a fora i, segons com les veia pujar les escales, s'acabava la cigarreta o no. “Part de la feina, l'heu de portar feta de casa”. I no li falta raó. A qui no se li han aturat les contraccions en arribar a l'hospital, tan bon punt li han lligat aquella bateta verda a l'esquena? Ni tan sols trencar aigües té perquè ser motiu de pànic i corregudes si aquestes tenen bon aspecte: "Han de ser clares i tenen una olor molt característica, com de lleixiu esbravat; ho sé perquè ma mare em feia olorar totes les aigües". I si ha de ser cesària, tampoc s'acaba el món. Això sí, “si tot ha anat bé, heu d'exigir que us portin la criatura amb vosaltres durant la primera hora”; i tu mateixa ens col·loques l'as a la màniga per si les relacions es posen difícils: “Si us diuen alguna cosa, dieu que us ho ha dit la veia xeruga de la Maria Barlet!”.
Podria estar-me fins demà al matí explicant anècdotes d'aquestes que et serveixen per aprendre, com la noia que a cada contracció cantava La donna è mobile, o aquella a qui li vas posar suero fisiològic en comptes d'un calmant ei, i es va calmar!—. Però per mi el més important de tot és que has aconseguit contagiar-nos aquesta confiança en la natura i en el nostre propi cos. Perquè, què hi ha si no més reconfortant que el testimoni d'algú que ha viscut desenllaços feliços a les granges i als hospitals, amb medicació i sense, en equip i en solitari?
Maria, potser no n'ets conscient. Potser tens l'inevitable instint de comparar generacions. Però en una societat en què tot ens ve ja fet, en què sempre hi ha un professional totpoderós que pren les decisions per nosaltres, la teva saviesa despullada de dogmes ens és més valuosa que mai. Som conscients que la teva no és una tasca fàcil, i que sovint deus tenir la sensació de nedar a contracorrent, però seria egoista per part nostra no encoratjar-te a continuar ajudant les futures mares de Sant Celoni a portar criatures al món, a confiar en la natura i a reivindicar aquella força indiscutible de qui és capaç de convertir l'esforç en una nova vida.
  
Sant Celoni, 17 de gener de 2014


Per les que no coneixeu la Maria us envio l'enllaç de la notícia de l'acte de divendres passat:
La Vila:
http://laviladigital.com/festa-dagraiment-a-la-llevadora-i-educadora-maternal-maria-barlet-en-motiu-de-la-seva-jubilacio/

Petites coses, grans moments

Ahir a la tarda vam ser sis mares a LleTeta. Un dia amb poca assistència, però molta tendresa.

La Noèlia va fer una coca i ens va convidar a berenar, el dilluns comença a treballar i potser ja no podrà venir més a les trobades de LleTeta. El seu fill té 8 mesos i comentava el què sent quan el seu fill ja no la reclama tant, i que potser no plorarà quan ella sigui a la feina. Deia: és com un buit....

L'Anna va venir de la Roca per conèixe'm. Divendres passat vam estar més d'una hora parlant per telèfon, ella estava vivint un moment angoixant de molts plors i poc pes (deien) del seu petit. Ahir va entrar a l'aula dient: busco l'Anna. Que una mare que ha parit fa 20 dies, agafi el cotxe, carregui criatura, i es desplaci 20km plovent i i mig nevant per venir a Lleteta per donar-te les gràcies.... et quedes sense paraules.

La Giovanna també s'incorpora a la feina. La seva maduresa com a mare de 2 fills ha encomanat molta serenor a altres mares que han vingut al grup.  El contacte, els massatges, el pell amb pell, respondre al teu fill sempre que ho demani són coses que ens ha recordat cada vegada que ha vingut.

La Núria s'està preparant per començar a treballar d'aquí un  parell de mesos. L'empresa es pensa que li ha fet el gran favor deixant-la incorporar una mica més tard de les 16 setmanes. Si el món se n'adonés dels avantatges que comportaria que les mares poguessin estar més temps al costat dels seus fills... seria un món millor, segur.

A última hora va aparèixer d'una revolada la Cristina, mare de 3 nenes, que venia a veure la seva amiga. Tenia pressa i només va estar amb nosaltres 10 minuts però ens va fer riure amb les seves anècdotes còmiques amb la lactància.

Una tarda molt bonica ple de cosetes maques. Gràcies noies.


LleTeta de vacances 2013

Ja hem acabat la temporada 2012-2013.

Com cada any les trobades han estat plenes d'emocions, noves coneixences  i experiències compartides que moltes les recordarem durant força temps.

Enguany heu estat 43 mares que heu vingut per primera vegada, i cada setmana heu estat una mitjana de 8,3 mares assistents a les trobades. Aquesta última dada puja any rera any, i  és molt interessant perquè és l'indicador que la mare que ve a LleTeta, s'hi troba a gust i repeteix la seva visita.

Vull reiterar el meu agraïment a les mares veteranes que veniu a les trobades malgrat no necessiteu ajuda. Sense saber-ho, amb els vostres consells i paraules amoroses feu que les mares nouvingudes se sentin reconfortades per vosaltres, moltes gràcies a totes!

També vull fer esment que darrera de la meva feina hi ha una ajuda invisible que es diu Laia Èlia, ella no és present físicament a les reunions perquè viu a Girona però sempre hi és quan jo flaquejo. Un petó ben gran per tu.

Aquest any vull fer un agraïment especial a la Mar, ha vingut amb la segona filla, que no sempre és fàcil, i ens ha ajudat a totes, i amb molta discreció ha posat remei a molts dels nostres maldecaps. Has estat un regal!



Bon estiu a totes!!

la Lactància Materna NO aporta beneficis

L'alletament matern no aporta cap benefici, cap ni un.

Que potser aporta beneficis llevar-se cada dia, respirar, menjar, parlar, pensar, caminar, mirar, tocar, escoltar, beure aigua...?  Tot això no aporta beneficis, en realitat és perjudicial NO fer-ho.
No dormir, no menjar, no estimar, no ser lliure... no fer tot això comporta riscos, i greus.

I l'alletament matern? aporta beneficis? Doncs el mateix: no n'aporta cap, el que és perjudicial és no fer-ho. Dir que l'alletament matern aporta beneficis envers la llet artificial, és com dir que és millor respirar aire net que no pas aire contaminat... quina gran informació, no?

No em dóna la gana justificar l'alletament matern, estic cansada dels articles de grans investigadors i científics que conclouen els seus estudis dient que la Lactància Materna aporta beneficis pels nadons i per les seves mares.

men ti da

A veure... perquè no parlem clar i comencem a dir les coses tal com s'han de dir? No cal justificar l'alletament matern, cal que d'una vegada denunciem i demostrem que la llet de vaca deshidratada, desproteïnitzada i desnatada que estan donant als nadons és perjudicial pel seu desenvolupament cognitiu, motor, social...

Per mi aquests estudis són banals, ja ho sabíem tot això. L'alletament forma part del desenvolupament dels nadons, futurs ciutadans i ciutadanes d'aquest món. La natura tot això ja ho tenia organitzat perquè funcionés així.

ooOoooh!! un gran científic ha descobert que dormir és bo per la salut!! oooOooh!!!!!!

oooOoooo! un biòleg ha descobert que els elefantets que han mamat de petits tenen millor desenvolupament que els elefantets alimentats amb llet de mandril.  oooOoooh!

ooooOooo! Les estadístiques diuen que és millor per la salut l'aire net que no pas el contaminat, oooOoooh!

que potser no ho sabíem això ja?

Va, no siguem ingènues, el cos de la dona està fet per funcionar a la perfecció i el nadó necessita la llet materna pel seu correcte desenvolupament. No cal que ens ho diguin tota aquesta colla d'homes, grans investigadors tots ells.

Aquest article que m'ha fet arribar de la meva gran sòcia Anna S.P. és un dels quals em refereixo:

http://www.abc.es/salud/noticias/confirman-imagenes-beneficio-cerebral-leche-15123.html#.UbJiGih-on8.Facebook

Fa referència a una investigació penso que amb la hipòtesi de partida mal formulada. La lactància materna, com deia, la natura ja la té incorporada com a part del desenvolupament normal dels nadons. No té cap interès saber com es desenvolupen els cervells dels nens i nenes alletats, perquè aquest desenvolupament és el NORMAL, ras i curt.
La hipòtesi més interessant, per mi i per la comunitat en general, és saber i veure quines deficiències té el desenvolupament dels cervells dels nens i nenes alimentats amb llet de vaca, mandril o d'elefant.

perdoneu, però alguna ho havia de dir...


LleTeta a TV2

Doncs ja hem sortit a la tele.
El programa estava centrat en la criança i un grup d'alletament matern sempre és com un referent de criança amb vincle emocional, per això no em va sorprendre quan m'ho va proposar la Montse Tejera.
Vam alletar pel gran públic, vam parlar sense embuts, vam passar una mica de nervis però sobretot vam parlar des del cor sense alliçonar. Això és el què em va agradar més de les intervencions de les 4 dones meravelloses que van venir a gravar part de la seva intimitat: no voler alliçonar, elles les coses les fan des del cor sense seguir normes ni encarcaraments. Entendre la teva filla, empatitzar amb el fill quan plora, entendre'ls quan estan neguitosos i no tenir por a estimar-los massa.

No va sortir tot el que vam dir, i el que van escollir potser no és el que més ens agradava, però estem contentes del resultat. I el castellà no ens va sortir pas tan malament....

Aquí us penjo algunes fotografies de la gravació:






I aquest és el vídeo, la nostra aparició és al minut 1:14 i al minut 11:00:


                          

Apa doncs, aquesta canalla ja poden posar al currículum que han sortit a la tele ;-)

Gràcies a totes i a tots, nem fent camí....



Lactància vs dependenta

Aquesta és una història amb final feliç.
És feliç per ma germana i molt positiu per la Lactància.

Ara ja fa uns mesos, l'Elisenda mentre era a una sabateria comprant sabates a la seva filla gran va aprofitar per donar el pit a la seva filla petita. La dependenta no li va semblar bé que alletés a dins de la botiga i li va demanar que sortís a fer-ho a fora. La cosa va anar així:

- Mira, perquè estiguis més tranquil·la i còmode pots anar al lavabo que hi ha a fora.
- Gràcies, estic molt bé aquí.
- Ja, però estaràs més bé en un altre lloc, i no aquí al mig.
- No gràcies, estic molt bé.
- És que això que estàs fent no va amb l'"ÈTICA" de la botiga.
- ..... a tu et molesta?
- no, a mi no, però estaries millor al lavabo.
- Jo aquí estic bé, i tu? a tu et molesta?
- no

I la meva germana va continuar donant el pit.

Davant d'aquesta vulneració de drets fonamentals vaig demanar assessorament a les companyes de la Federació Catalana de Grups de Suport per veure com s'havia d'actuar quan la lactància no era respectada com en aquesta ocasió.
Amb el convenciment que crear polèmica no beneficia ni a la mare ni a la lactància, em van aconsellar que primer donéssim l'oportunitat a l'empresa per aclarir si l'actuació formava part del protocol de l'empresa (llavors, si que hagués estat un tema de denúncia) o bé si per contra, havia estat la dependenta que havia actuat per iniciativa erròniament.

Doncs així va ser que vam enviar aquesta carta a la directora de la botiga.

Benvolguda Sra. Directora de xxxxxxxxx,

El passat dijous 20 de desembre vaig anar a comprar a la sabateria xxxxx que hi ha a la Maquinista. No és la primera vegada que hi vaig perquè les sabates xxxxx m’agraden molt i ja n’he comprat altres vegades. Vaig anar-hi amb les meves filles, una de 6 anys i una de 6 mesos.
Quan estava emprovant les sabates de la gran, vaig donar el pit a la meva filla petita. Llavors una dependenta de la botiga em va convidar a canviar de lloc i donar el pit al lavabo que hi havia fora l’establiment, argumentant que hi estaria més còmode i tranquil·la. Quan li vaig agrair i declinar el seu oferiment explicant-li que ja em sentia prou còmode on era, llavors em va dir que donar el pit a la botiga no estava d’acord amb l’ÈTICA de l’empresa. Això em va sorprendre molt i em va crear una desagradable sorpresa.
M’agradaria saber si realment l’ètica de l’empresa xxxxxx no permet que es doni el pit a les seves botigues, o si d’altra banda és una problema de formació/informació de l’empleada.
Li agraeixo la seva atenció i espero la seva resposta.
Atentament

EHR


Al cap d'un parell de setmanes ma germana va rebre una trucada:

- Sra. Elisenda? Miri sóc la Directora de xxx, he rebut la seva carta i acabo de parlar amb la botiga... i li haig de dir que no tinc paraules, no sé com demanar-li disculpes... etc..

Potser hi ha hagut una estirada d'orelles, i segurament en aquesta cadena de botigues no es menysprearà mai més un alletament. Però qui de veritat hi ha guanyat, ha estat la normalització de la lactància.

No hem sortit als mitjans, no ha calgut, i el resultat ha estat mil vegades millor.

PD: si alguna vegada patiu alguna situació similar us convido a utilitzar aquesta carta i denunciar el vostre cas a la direcció de l'establiment



Violència de gènere

Fa uns dies es va celebrar el dia mundial contra la violència de gènere.

Poso la mà al foc que cada dia es practica violència obstètrica a alguna dona en bona part dels hospitals de Catalunya.

Us passo un vídeo de l'associació Donallum que denuncia la violència patida per les dones en el moment del part.



Si pregunteu al Sr Google-youtube per violència obstètrica us quedareu garratibades.

I ara ens hauríem de preguntar si és normal que avui dia una dona rera l'altra pateixi aquesta violència sense que ningú hi posi solució.

                                      PROU VIOLÈNCIA OBSTÈTRICA!!!


per llegir-ne més: http://iboneolza.wordpress.com/2013/04/15/las-secuelas-de-la-violencia-obstetrica/


Sopar amb els amics + lactància

Divendres vam sopar tota la colla a ca la Roser. Un sopar especial que tot és compartit, el menjar, la conya i la cançó. Vam riure molt amb la castanyera Vall·llu que ens visita cada any i vam cantar al so que ens marcava la guitarra de la March.

I enmig de la festa.....hi va haver un moment màgic: vam tenir la visita la petita Clara de 10 mesos que venia a coll del seu pare. Oooohh!! que preciosa, que maca que està, que formosa! La Clara venia a veure a sa mare que era una dels comensals de la festa.
Doncs la visita de la Clara a sa mare tenia premi, va venir per mamar una mica. Uala! com si res, com ha de ser, la mare s'estava divertint i això no està renyit amb la visita de sa filla.
La naturalitat del fet va sorprendre a algun comensal però la tranquil·litat i la convicció de la mare, va esvair cap intent de crítica.
Quan la petita en va tenir prou va marxar a coll del seu pare tot regalant-nos una rialleta preciosa. I la festa va continuar.

Tan de bo la lactància es visqués sempre amb aquesta serenitat i felicitat.

Mare de la criatura, felicitats pel teu exemple  ;-)


Setmana Mundial de la Lactància Materna

Estimats mares, pares, filles, fills, àvies, avis, tiets, tietes...  i societat en general (com a beneficiària de l'alletament matern),

                                          que tingueu una molt bona setmana!












                              però que wapos que són aquest parell, no trobes Laia?  ;-))


esport+embaràs+lactància

Les dones quan estem en estat de gestació o alletant no estem malaltes.

Estàs embarassada o alletant, i vols continuar fent esport? Pregunta-li a la celonina Louise, ella et dirà com es fa.

Cani-cros, asfalt, Pirena... embarassada o no, no hi ha qui l'atrapi, buff!



                                        http://deportistaembarazada.blogspot.com.es/

Vinga Louise, endavant!

LA DIADA

La millor manera de començar el curs: la canalla i les mares fent ofrena floral per la Diada



foto: Enric Vigas


Si, ja ho sé, estem totes d'esquena, però és que no vaig preguntar per l'autorització de sortir al blog, i mira, d'aquesta manera no hi ha cap problema.

Quin dia tan meravellós per a la història de Catalunya! El guardarem de record per sempre.


BON ESTIU!


LleTeta 2011-2012 us desitja molt bon estiu a totes!




hi tornem el 12 de setembre, apa siau!

per Sant Jordi, poesia


Aquesta entrada la tenia preparada fa més d'un mes i la volia publicar per Sant Jordi, però el sotrac de la mort d'en Sergi la va deixar aturada.

A la I Festa de la Lactància del Baix Montseny que vam celebrar a Llinars el passat octubre, vam convidar a les assistents a participar en la redacció d'un verset relacionat amb la seva experiència amb la lactància. El fantàstic resultat de l'espontaneïtat i la tendresa de les participants va ser aquest:

- Ser mare i donar el pit / és un regal que no es pot suplir.
- Si vols tenir un nen molt sa / la teta li has de donar.
- la lactància no està renyida amb l'elegància
- El millor moment de la nit / és anar de pit a pit.
- Si el teu fill vols que creixi fort i sa / llet materna li has de donar!
- La mostra d'amor més gran / veure el teu fill alletant.
- Al matí pit amb sabor de mel. / Al migdia pit que sap a pollastre rostit / i per sopar pit amb gust de peix bullit. / Quin delit!
- El meu fill prèn el pit / i content se'n va al llit!
- Mare mareta / que bona la lleteta.
- El petit s'enganxa al pit.
- Si de petit xumes pit / creixeràs sa i eixerit.
- Si el teu nadó prèn el pit / serà valent per la vida, / de dia i de nit.
- El meu nen piruleta / tot el dia vol teta!
- Des de ben petit / el millor és donar el pit. / I encara que es va fent gran / li convé seguir lactant (Les mares cangur de Llinars).
- Fes teta / us ho passareu teta!!
- La sensación más plenta que he sentido. Jamás imaginada.
- Faig palmes amb el pit a demanda!!
- La leche materna es el mejor bien que les damos para ellos.
- Mare marona / quina lleteta més bona!
- Si molts amics vols tenir / al taller de lactància has de venir. / Al teu fill la teta li donaràs / i tu la xerrada petaràs.
- A mi m'agrada mamar, perquè a la nit menjo mamam (Cèlia 4 anys)
- Jo quan era petit, mamava del pit (Jofre 7 anys)
- lo millor del pit, és la nit... pots dormir tot seguit ;-))  (el pare de les criatures)

Les organitzadores de l'acta la Joana, la Lídia, la Maria del Puig, la Laia Èlia i jo mateixa vam quedar sorpreses per la  dolçor d'aquests versets.

Aquí els teniu doncs, són per vosaltres.

i l'any que ve a Sant Celoni més

Les colònies a infantil... i la mare que les va parir

Tocada encara per la mort d'en Sergi escric aquesta entrada.


A la classe de la Cèlia de P3 finalment aniran de colònies tot i que s'hi han apuntat menys de la meitat dels nens i nenes de la classe. Les famílies amb sentit comú i visió empàtica cap a la canalla ens quedarem els fills a casa aquests dos dies. N'hi ha que no ho faran i els enviaran de colònies, potser si que aquests nens estan més bé de colònies que a casa seva, potser si, però no és el cas de la meva filla.

El Doctor Carlos González, va escriure molt oportunament aquest article la setmana passada a l'ara criatures. Gràcies Carlos un altre cop. 



I com ja vaig dir en un altre entrada: que això ens ho hagi de dir un Doctor en pediatria..... ens hem tornat tots bojos.

Perdoneu, estic una mica desanimada per tot plegat.

Gràcies Anna S. per enviar-me l'article

Adéu Sergi

Perquè ho vas fer, perquè et vas haver d'aixecar.... no sé perquè m'ho pregunto, lo estrany hagués estat que t'haguessis quedat assegut.
Ets valent, aventurer, atrevit, però has pecat de justicier, i això no t'ho perdonaré mai!
Vas canviar protocols per poder salvar més vides, vas fer saltar directors massa ben asseguts a la seva poltrona, vas arriscar la teva vida per salvar la dels altres. La teva no havia d'acabar així.

Quan vaig en bicicleta per Sant Celoni em taladren les teves paraules "ya se acostumbrarán a verme ir en bicicleta por Livingston, ya se acostumbrarán". Em taladren el cap i no puc evitar plorar mentre pedalo.

Et vaig dir un dia en broma, els Valle munteu històries i els Harder les amortitzem. Doncs encara ens havies de muntar moltes més tirolines i fer-nos volar en molts més volts al teu costat.

Mai m'hagués imaginat que em faries plorar tant. Has marxat massa d'hora. Merda!






Diumenge el teu pare va cantar aquest poema. Està destrossat, igual que els teus germans, que la Susana, que la meva mare, que tots plegats.

Adéu Sergi, vola amunt...


Ballem?

He trobat aquest vídeo de la gent de Kangura, i m'ha semblat genial. A les entrades Felicitat i Anàlisi ja parlava de les bondats d'aquest aparells, però, és que mirant el vídeo encara es veu més clar que només aporten beneficis.

Vinga, tothom a ballar!!


Com és que no plora cap criatura? Molt fàcil, perquè totes són a coll del pare o de la mare.

Lectures positives

Per fi he pogut començar el llibre de la Rosa Jové  La crianza feliz.
La Rosa emana positivisme, sentit comú, bon humor i sobretot rigor professional a tot el que diu. Les que la coneixem sempre gaudim de les seves aportacions, xerrades i ponències.
Ja havia llegit el seu llibre més tècnic sobre el procés evolutiu del son Dormir sin lágrimas en la que feia justícia a les tècniques aberrants que s'havien instaurat per ensinistrar els nens per tal que deixessin dormir tranquils als seus pares. Posava els punts sobre les Is a tots els arguments infundats i populars.
També havia llegit el sensible i delicat llibre La cuna vacía on hi fa una col·laboració de la seva experiència professional sobre el dol perinatal. D'aquest últim ja en vaig parlar en el post Pits plens braços buits, i segur que en tornaré a parlar perquè és un llibre fet amb molta estima per l'acompanyament en la mort d'un fill que no ha pogut néixer.
Bé doncs, estic disfrutant molt de l'esperat La crianza feliz. En aquest llibre, l'autora es deixa anar i parla de la criança sense embuts, de ser feliços, d'eliminar prejudicis, de seguir l'instint i el sentit comú, i tot amb aquest sentit de l'humor que ella transmet. Per fer-vos una idea us transcric un paràgraf on parla de les tècniques de resposta quan algú criticava la lactància prolongada del seu fill:
  • amb 1 any responia: Es que la OMS i la UNICEF dicen que se debería amamantar en exclusiva hasta los 6 meses, y luego hasta mínimo 1 año o los 2 años
  • amb 1 any i mig: Es que mi religión me prohibe destetar. Y cual es tu religión? Filioegoista practicante.
  • amb 2 anys i mig: Perquè és el que més m'agrada.
Xapeau Rosa!!
Al principi dónes arguments, després t'inventes una teoria per despistar el personal, i al final dius directament que ho fas perquè et surt dels nassos!
Potser totes plegades hauríem de ser capaces de dir directament sempre la 3a opció?
Gràcies Rosa per aquest regal de llibre

                                                                 Doncs us deixo, que vull continuar llegint.......

P.D.: La Carola m'acaba d'enviar aquesta entrevista de la Rosa Jové parlant del seu llibre, he pensat que us pot interessar. Gràcies Carola


Watch live streaming video from tucomadre at livestream.com

Voleu riure una mica?

HA, HA, HA, HA, HA, HA!!!!

sabeu què?
HA, HA, HA, HA, HA, HA!!!!

l'altre dia em vaig trobar la Remei passejant la Sílvia, una nena teixoneta molt bonica.
HA, HA, HA, HA, HA, HA!!!!

i sabeu què em va dir?
HA, HA, HA, HA, HA, HA!!!!

que la seva pediatre
HA, HA, HA, HA, HA, HA!!!!

li va dir que la nena estava massa grassa
HA, HA, HA, HA, HA, HA!!!!

i que això de a demanda no podia ser
HA, HA, HA, HA, HA, HA!!!!

que havia d'espaiar més les tomes
HA, HA, HA, HA, HA, HA!!!!


Les que sou de Sant Celoni ja sabeu de quina pediatre estem parlant, oi? NO SUPORTA LA LACTÀNCIAAAAAA!!!!
Si voleu riure una miqueta més aneu a Som la llet